La Torre de Riu d’Alp (o Sanatori Miquel Pedrola)

La torre de Riu és un edifici destacable del municipi d’Alp (Cerdanya) tant per la seva arquitectura com per la seva història. Excavacions realitzades en aquest lloc, varen proporcionar fragments de ceràmica sigillata dels segles II-III. En els seus orígens, a l’indret de la Torre de Riu existia una torre de defensa, citada en la cartografia antiga, especialment en el document “Guia De los Caminos mas particulares asi carreteros como ordinarios de la Provincia de Cataluña para ir desde unas ciudades a otras, como tambien de diferentes Villas particulares y Plazas de Guerra por los quales pueden transitar Exercitos, Artilleria, carruage y Destacamentos”. Aquest document, escrit per Oleguer de Taverner d’Ardena, Comte de Darnius, acompanyava el Mapa de Cataluña, del mateix autor, publicat el 1726. Adossada a la casa castell hi ha la capella de la Divina Pastora, temple neogòtic d’una sola nau, amb un campanar de torre octogonal al sud-est.

El 1666, fou adquirida pel noble barceloní Francesc de Pasqual i Cadell, i el 1896, Josep Nicolau d’Olzina i Ferret (1841-1924) va encarregar-ne la reforma al mestre d’obres Calixte Freixa, que la va transformar en un castell senyorial de tipus francès, substituint les construccions anteriors. La reforma propiciada per Josep Nicolau d’Olzina l’any 1896 té origen en una juguesca amb els seus cosins Ignasi de Puig i el marquès de Montsolís a veure qui feia el castell més important des del punt de vista plàstic i funcional. El guanyador d’aquesta juguesca fou el marquès de Montsolís amb un castell construït a Sant Hilari Sacalm.

L’edifici, situat al municipi d’Alp i orientat cap al sud, és una construcció contemporània de caràcter historicista i eclèctica. És de planta rectangular i consta de tres nivells. Uns contraforts reforcen l’estructura. La façana principal està flanquejada per dues torres circulars amb cobertes conoïdals. Les obertures es caracteritzen pel seu estil neogòtic mitjançant grans arcs apuntats que abracen finestres amb arc de mig punt a la planta baixa, finestres triforades amb arcs cecs al primer pis i finestres amb arc triangular. Damunt d’aquests elements s’alternen escuts heràldics. La teulada està bastida amb coberta de pissarra, a quatre vessants; a cadascun dels seus angles hi ha una garita amb coberta cònica. Al seu costat s’erigeix una capella neoromànica. L’edifici, el parament del qual combina pedra i arrebossat, està envoltat per una muralla amb merlets i dues torres de planta circular. La finca disposa d’una tanca amb una forja ornamental.

Un aspecte poc destacat o eludit en les guies turístiques és la seva col·lectivització durant el període de la Guerra Civil Espanyola.

Façana del Sanatori Pedrola (1936)

A primeries del període bèl·lic, l’edifici fou col·lectivitzat pel POUM transformant els usos d’aquest inicialment en el Sanatori Miquel Pedrola sota el control de l’entitat Socors Roig Internacional, vinculada al mateix partit. Aquest sanatori que estaria principalment dedicat a pneumologia, principalment a la tuberculosi, quedant durant cert temps sota la direcció metge del pneumòleg Carlos Encinas González.

Arran dels fets de Bellver d’abril de 1937, així com dels fets de maig del 1937, els anarquistes i els trotskistes del POUM van ser apartats dels llocs desplaçats del Govern de la Generalitat, iniciada la seva persecució i sense suport ni ajudes, van haver de tancar l’espai.

Un temps més tard, i arran de la continuada arribada d’infants refugiats per la guerra, l’espai va transformar-se en una colònia infantil conjuntament amb altres edificis de la comarca. A partir de l’abril de 1938, en intensificar-se els bombardejos sobre la plana cerdana, les persones refugiades varen ser evacuades.

En juliol del 1938 en la Clínica Militar núm. 8 de l’Agrupació de Girona. El primer director i cap de serveis fou el capità metge Lluís Vergé Mussella. El mes d’octubre fou substituït pel tinent metge José Farrás Ebriera. Entre finals del mateix any i principis de 1939 s’incorporaren dos altres metges: Ramon Córdoba Rodríguez, que darrerament treballava a Puigcerdà, i Juan Civit Bellfort. Segons el testimoni de l’escriptor Artur Bladé i Desumvila, que la visità a finals de 1938, es dedicava especialment al tractament de soldats afectats de congelacions. La Clínica va mantenir les seves funcions sanitàries fins a la seva evacuació poc abans de la finalització del conflicte.

Sobre la figura de Miquel Pedrola, us aconsello l’article de l’amic historiador Dani Cortijo: “Miquel Pedrola: memòria històrica i participació ciutadana” on parla tant de la figura com de la recuperació de la memòria a partir de la pintada que recorda el canvi en el nomenclàtor popular de la Barceloneta del Carrer de Sant Miquel durant aquell període.

Bibliografia:
«Torre del Riu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Castells i Peig, Andreu. L’Art Sabadellenc. Sabadell: Edicions Riutort, 1961, p. 296-299.
Hervás Puyal, Carles. «Anys convulsos a la Torre de Riu». Cadí-Pedraforca 36. Editorial Gavarres..
Encinas Ferrer, Carlos. Encinas: El pintor en el Exilio. Editorial Palibrio, 2017, p. 52-57. ISBN 978-1-5065-1646-2.

Octubre 1934, els somnis marcits

Cartell de les activitatsL’octubre de 1934, en ple bienni negre, el nou govern radical de Lerroux incorporava 3 ministres de la CEDA, un partit de dretes filofeixista. Aquest va ser un nou desengany per aquells que havien tingut esperances en que la República portaria grans canvis socials.

Com a resposta a aquest fet s’organitzà una Vaga Revolucionària que, especialment, va tindre un gran impacte a Astúries. En paral·lel, a Catalunya, s’acabaria proclamant l’Estat Català. Un intent revolucionari que va acabar fracassant i va ser duríssimament reprimit, però que resulta fonamental per entendre fets posteriors, com la guerra.

En motiu del 90è aniversari dels fets, la Universitat Lliure a Sants i Memòria en Moviment volem recuperar la seva memòria històrica i contextualitzar el moment.Octubre 1934, els somnis marcits.

1934-2024 En record,90 anys després…
De l’1 al 25 d’octubre
La Lleialtat Santsenca
c/ Olzinelles 31

De l’1 al 25 d’octubre: Exposició

Divendres 4 d’octubre, 19h
Xerrada a càrrec de l*s historiador*s Sonia Turon i Marc Santasusana

Dissabte 19 d’octubre, 11h
Ruta pel Sants de l’octubre de 1934
Sortida des de l’Espanya Industrial (Gratuïta i sense inscripció)

Louis Vuitton i el nazisme

El dijous 23 de maig del 2024 el park Güell va restar tancat al gran públic per acollir la desfilada d’una marca de roba anomenada Louis Vuitton. Aquesta activitat està vinculada a la celebració de la competició de vela Copa Amèrica 2024 que la marca patrocina. No utilitzaré aquesta entrada per qüestionar la celebració d’aquest torneig elitista, ni sobre la família Güell enriquida gràcies a l’esclavitud i l’explotació laboral. Centraré aquest article entorn de la col·laboració de Louise Vuitton amb el règim de Vichy, el govern d’ocupació dels nazis a l’Estat Francès.

Quan França va declarar la guerra a Alemanya el 3 de setembre de 1939, arran de la invasió alemanya de Polònia, l’exèrcit francès va passar vuit mesos vigilant i esperant el primer atac. En maig, la Blitzkrieg alemanya va esclatar sobre els francesos. En poques setmanes, els alemanys havien avançat cap a França, i el govern francès es va veure obligat a prendre una decisió impossible: reagrupar-se a les seves colònies nord-africanes i seguir lluitant, o signar un armistici amb Alemanya. Tot i que el primer ministre Paul Reynaud va argumentar que haurien de continuar lluitant, la majoria dels funcionaris del govern opinaven el contrari. El 22 de juny de 1940, França va signar un armistici amb Alemanya, i el 9 de juliol el parlament havia votat 569 a 80 per abandonar el govern anterior, la Tercera República. El parlament també va votar per atorgar poders plens i extraordinaris al mariscal cap d’estat Philippe Pétain, un heroi de la Primera Guerra Mundial. Tot i que el parlament es va dissoldre essencialment després d’aquesta votació, el sistema burocràtic establert des de la Tercera República va romandre en gran part per promulgar les polítiques que Pétain va posar en marxa. Les tropes alemanyes van ocupar la meitat nord del país, prenent 2 milions de soldats francesos com a presoners de guerra, mentre el govern francès treballava des de la seva nova base a Vichy, una ciutat balneari al centre del país. Abans que els nazis exigissin que el govern col·laboracionista participés en polítiques antisemites, els francesos havien promulgat polítiques que allunyaven els jueus de la funció pública i van començar a apoderar-se de propietats jueves. També cal dir que el govern francès de Vichy va participar de bon grat en les deportacions i va fer la major part de les detencions. Les detencions de jueus estrangers sovint implicaven separar les famílies dels seus fills, de vegades a plena llum del dia, i va tenir un efecte molt poderós en l’opinió pública i va començar a canviar l’opinió contra Pétain. Tampoc podem oblidar la seva col·laboració en la detenció de persones dissidents polítics, entre qui es podrien trobar moltes refugiades de l’Estat Espanyol.

La marca Louis Vuitton, fundada en 1854 per un ciutadà francès que va donar posar el seu nom a l’empresa. Aquesta va seguir sent gestionada per membres de la seva família durant pràcticament tot el s. XX. Quan avancem en el calendari fins a l’època del govern de Vichy, ens trobem amb alguns fets que denoten el tarannà ideològic de la família, El primer de tots es troba precisament en la capital del govern, perquè Louis Vuitton tenia una botiga a la planta baixa de l’Hotel du Parc de Vichy, prop d’on Petain havia establert el seu govern. Resulta que totes les altres botigues van quedar tancades, mentre la botiga Louis Vuitton va poder quedar-se. Segons Stéphanie Bonvicini, periodista autora del llibre “Louis Vuitton, una nissaga francesa” (“Louis Vuitton: Une saga française”) esmenta que va descobrir que Gaston-Louis Vuitton, el nét del creador homònim, havia donat instruccions al seu fill gran Henry-Louis per establir vincles amb el govern de Petain per mantenir l’empresa en negoci. De manera que Henry, un habitual del cafè local freqüentat per la Gestapo, va ser un dels primers francesos que va ser condecorat pel govern sostingut pels nazis per la seva lleialtat i els seus esforços pel règim. També sembla que la família Vuitton va ajudar activament al govern titella francès encapçalat pel mariscal Philippe Pétain i l’augment de la riquesa del seu negoci a causa dels negocis amb els alemanys. La família va instal·lar una fàbrica dedicada a la producció d’artefactes que glorificaven Pétain, incloent-hi més de 2500 busts, dada que no apareix en cap registre comercial.

Per un altre costat, Karen Homer en el “Pequeño libro de Louis Vuitton”, que tracta molt superficialment el tema, comenta que mentre Gaston-Louis i el seu fill Henry Louis sí que van col·laborar amb els nazis, els altres dos fills bessons Claude-Louis i Jaques-Louis fins i tot van col·laborar amb la resistència. Arribat l’alliberament, van reconstruir els llaços familiars i mercantils, tornant a repartir-se feines directives en l’empresa familiar.

Ni la família ni l’empresa sembla que hagin desmentit mai aquesta connexió entre els Vuitton i el nazisme, relatats per Stéphanie Bonvicini, així que per tenir-ne més detalls caldrà que us llegiu el llibre.

Jamància 1843, Revolta de miserables

Dijous 19 octubre 2023 19h
La Lleialtat Santsenca
c/Olzinelles, 31

Xerrada sobre la darrera bullanga de Barcelona amb les intervencions de:
– Manel Risques, historiador i professor universitari i doctor en Història Contemporània en la UB. Investigador dels moviments populars durant la revolució liberal.
– Xavier Theros, escriptor, dramaturg, actor i poeta; autor de la novel·la “La Fada Negra”. ambientada en aquests fets.
Organitza: Universitat Lliure a Sants i Memòria en Moviment

Ordint La Trama – 110 anys de la Vaga de La Constància

L’octubre de 1912, a l’Agrupació Obrera del Clot, al número 5 del carrer Joan I, es crea un sindicat per defensar els drets de les filadores i les teixidores: l’Art Fabril i Tèxtil de Barcelona, La Constància, una societat de tendencia anarcosindicalista majoritàriament formada per dones. A l’abril de 1913 La Constància, conta amb poc més de 2.000 associades, però quan a principis de juny el sindicat comença una campanya reclamant que es compleixi la llei pel que feia al treball infantil i els torns nocturns; i exigint una reducció de la jornada, comença a créixer.

A Sants el conflicte era latent des de feia temps. Quan les treballadores del torn de nit de tres fàbriques: Hervás González i cia; Balet i Vendrell i Joaquim Rifà van reclamar que els patrons complissin amb els horaris nocturns la resposta d’aquests va ser acomiadar a la cinquantena de dones que s’havien queixat. En protesta una comissió de dones visita el governador civil, José Sánchez Anido, qui promet parlar amb els patrons, però que poc després deixa el càrrec. El nou governador civil, José Francos Rodríguez, haurà de mediar amb uns amos que no estan disposats a negociar amb les obreres.

El 26 de juny La Constància fa públiques les seves reivindicacions, entre d’altres, un augment salarial del 40% per a les treballadores a preu fet i del 25% per a les de jornal; així com el respecte als horaris nocturns; així com el reconeixement del sindicat.

En aquestes condicions arriben al 29 de juliol amb centenars d’obreres i obrers tèxtils de Catalunya pendents de l’ordre per anar a la vaga i a les obreres del torn nocturn de Sants arrossegant dies sense cobrar. A les 5’30h a la fàbrica de filats de la Bordeta Hervás i Prat, especialitzada en caps de navegació, 50 treballadores aturen la producció i comença la vaga.

A partir del dm 6 de juny estarem #OrdintLaTrama rememorant 110 anys de la Vaga de la Constància #Constancia110 a la Lleialtat Santsenca
Del 6j al 23j Exposició
Dj 15j 18:30 Xerrada amb les historiadores Dolors Marin i Laura Vicente (Amb LSC)
Ds 17j 11h Ruta a Sants (Amb LSC)

20130211 – Ruta “Vagues i revoltes” #FLl23

Dissabte 11 de febrer a les 11h #FLl23 Ruta "Vagues i revoltes" Sortida des del CSA Can Vies @SomCanVies Visitarem alguns dels escenaris de les vagues i revoltes més significatives de #Sants. Activitat amb intèrpret de llengua de signes catalana. http://febrerllibertari.sants.org
Dissabte 11 de febrer a les 11h #FLl23
Ruta “Vagues i revoltes”
Sortida des del CSA Can Vies (c/ Jocs Florals, 42)
Visitarem alguns dels escenaris de les vagues i revoltes més significatives de Sants.
Activitat amb intèrpret de llengua de signes catalana.
http://febrerllibertari.sants.org

La Comuna de París, 150 anys

Dijous 18 de març del 2021, 19h (on-line)
Rememorarem la revolta coneguda com La Comuna de París que enguany fa 150 anys.
– Dolors Marín Silvestre que ens parlarà de les seves protagonistes.
– Jordi Martí Font que ens explicarà l’impacte que varen tenir aquests fets als PPCC.
http://fll.sants.org/a/comuna
#Fll #Comuna150 #Commune1871
Aquesta activitat forma part del Febrer Llibertari del 2021

La Rosa de Foc 2014

20140600-2aRosaDeFocL’any 2014 es van realitzar a l’Espai Obert unes jornades sobre memòria històrica per segon any consecutiu. Aquestes jornades portaven el nom de La Rosa de Foc. Ara, gairebé sis anys després podem veure els vídeos de les xerrades que es van fer en aquella segona edició, com ja es podia fer amb les de l’any anterior.

      • “La vaga de lloguers i el sindicat de la construcció de CNT entre abril i desembre de 1931” per Manel Aisa, llibreter i membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
      • “La Negreta en la Barcelona del rebombori del pa” per Elsa Plaza, il·lustradora, redactora, escriptora i exprofessora d’Història de l’Art a l’UAB.
      • “Persones contra màquines, les revoltes luddites a Catalunya” per Agus Giralt, historiador i autor del llibre “Del somni al silenci. Segona República i Guerra Civil”.

Podeu veure aquestes xerrades a: https://larosadefoc.cat

19360720 – Explosió d’obús a La Reforma

Foto de Vicenç Pinén (Arxiu UEC)
Foto de Vicenç Pinén Gil (Arxiu UEC)

Rastres de desperfectes causats per explosió d’obús disparat des de pl Espanya en l’edifici conegut com “La Reforma” a la cantonada del carrer de Sants amb el carrer de Riego. Aquest edifici acollia la seu de l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant. El dia abans, aquell 19 de juliol de 1936, les tropes feixistes varen prendre la plaça Espanya, fins on es desplaçaren l’esquadró 3 i 5 del Regiment de Cavalleria de Montesa. A la plaça hi ha una caserna de la Guàrdia d’Assalt que defensen les companyies 45a, 46a, 47a i la 2a companyia d’especialitats. L’obús impactà al lloc on es troben un grup de socis de l’entitat que, aliens als moviments d’aquell matí, es preparaven per a una excursió a la platja. Diversos testimonis orals recollits narren amb cruesa com, fins uns quants dies més tard, intestins humans penjaven de la catenària del tramvia.

Podeu veure una interessant crònica d’alguns dels principals fets que s’ocorregueren a Sants durant la Guerra Civil llegiu el llibre “Del somni al silenci. Segona República i Guerra Civil” de l’historiador Agus Giralt i també la seva entrada:

Memòria de Sants – La barricada de la Creu Coberta

19640823 – Can Vies

Aquesta foto de Can Vies la va fer Jaume Peris i Xancó (UEC) avui fa 55 anys

Error: php_network_getaddresses: getaddrinfo for getajaxx.com failed: Temporary failure in name resolution (0)