1919 – La Vaga de La Canadenca – Barcelona

El conflicte va començar a finals de gener de 1919 quan l’empresa Regs i Força de l’Ebre, filial de la Barcelona Traction Light and Power, va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. Els treballadors van demanar l’assessorament i suport del Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, que s’estava reorganitzant després del Congrés de Sants. La direcció de l’Empresa respongué amb l’acomiadament de 8 dels treballadors afectats. El 5 de febrer la resta del personal de Facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, en solidaritat amb els seus companys. La nova resposta de la direcció de l’empresa fou l’acomiadament de 140 treballadors de la secció de facturació, substituint-los per personal d’altres seccions. Aleshores els treballadors del departament de Producció i Distribució es van solidaritzar amb els acomiadats i el dia 8 de febrer la vaga era gairebé total a la Riegos. El 10 de febrer la direcció de la Canadenca va llençar un ultimàtum als vaguistes. La tensió augmentà encara més en ser assassinat un cobrador de la companyia. El dia 21 de febrer el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT declarava la vaga a tot el sector i a les empreses participades per La Canadenca (Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Societat General d’Aigües).

Poc després s’hi afegiren els treballadors d’aquestes empreses, cosa que provocà que Barcelona es quedés sense llum. Els tramvies i moltes fàbriques de Barcelona i rodalies van quedar paralitzades. L’1 de març les companyies d’aigua, gas i electricitat publicaren un ultimàtum declarant que els treballadors que no es presentessin a la feina abans del dia 6 havien de considerar-se acomiadats. Llavors el Sindicat Únic d’Arts Gràfiques implantà la censura roja, sobre les notícies periodístiques contràries als interessos dels vaguistes. El dia 9 el capità general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va declarar l’estat de guerra, i més de tres mil obrers foren detinguts i tancats al Castell de Montjuïc. Aleshores també es declararen també en vaga com a protesta els obrers de la indústria tèxtil i la vaga transformà en una general de Barcelona. El govern del Comte de Romanones envià a Barcelona el subsecretari de la Presidència per pactar amb el comitè de vaga, que reclamà al govern:  L’obertura de tots els sindicats clausurats, la llibertat dels treballadors empresonats, l’establiment de la jornada de treball de 8 hores.

Els dies 15 i 16 de març en presència de l’emissari del govern, José Morote, es van reunir els representants de La Canadenca i del comitè de vaga, i el 17 s’arribà a un acord: Llibertat per als treballadors empresonats. readmissió dels vaguistes sense represàlies, es pagaria la meitat dels dies que havia durat la vaga, s’establiria la jornada de 8 hores i després de l’acord definitiu s’aixecaria l’estat de guerra.

Per subscriure l’acord la CNT convocà per al dia 19 de març una gran assemblea a la plaça de toros “Les Arenas”. A l’acte hi van assistir més de 20000 treballadors. Hi van intervenir Simó Piera, Josep Díaz, Rafael Gironés, Francisco Miranda i Salvador Seguí, que tancà el míting. L’assemblea aprovà l’acord i va donar un termini de 72 hores perquè el govern alliberés tots els empresonats.

El 3 d’abril un decret del govern espanyol establia la jornada de treball de 8 hores, per a tots els oficis.

Quaranta quatre dies de vaga, amb les reivindicacions aconseguides, donava als sindicats un crèdit davant el proletariat i una autoritat davant la societat, que no s’havia aconseguit en cap moment precedent. L’organització de la CRT de Catalunya, amb l’estructura dels Sindicats Únics, havia establert les noves pautes per a la lluita obrera. El dia 3 d’abril un decret del govern estatal establia la jornada de treball de 8 hores, per a tots els oficis.

Tot i així hem d’assenyalar, encara que sigui marginalment, que la Patronal no es va quedar plegada de braços i unint-se al capità general Milans del Bosch, aconseguiren provocar una segona vaga general i reproduir la repressió sobre els dirigents obrers i la CNT (el general, esperonat per l’oligarquia empresarial, no va voler posar en llibertat a 34 presoners, sotmesos a la seva jurisdicció).  La duresa de la repressió la retrata el fet que el secretari del sindicats d’Adobadors, Miquel Burgos, va morir a conseqüència dels trets de la guàrdia civil a la porta de casa seva i que entre l’abril i el juliol hi van haver 43.000 detinguts  (15.000 encara estaven empresonats els primers dies d’agost) i 70.000 acomiadaments .

1919 - La Canadenca - Ocupació militar
Ocupació militar de La Canadenca

Fonts consultades:
Veu Obrera
– http://canadenca1919.blogspot.com
– http://vagacanadenca.blogspot.com
http://es.wikipedia.org/wiki/Huelga_de_La_Canadiense

1938 – 2012 – Refugi 262 – Plaça Navas – Poble Sec

Just ahir va inaugurar-se la nova reforma de la plaça Navas, del barri barceloní de Poble Sec, no exempta de polèmica. I es que el mes de maig de 2007, abans de les últimes eleccions municipals, van començar les obres d’un parking a la Plaça las Navas de Poble Sec. Aquestes varen començar arrancant les palmeres i tallant els arbres de la plaça per part de Parcs i Jardins, emportant-se’n l’escultura “Maternitat” de Joan Rebull, provocant talls de llum que van afectar als veïns i comerciants de la zona, tot aixó sense tenir permís d’obres.

Aquesta situació va alertar alguns veïns, que varen portat a que el Sr. Eduardo García Gómez, comuniqués al Departament de Projectes de l’Ajuntament de Barcelona, que hi havía un Refugi de la guerra civil sota la plaça, i que es tinguessin cura de no malmetre’l, ja que el veïnat estava interessat en preservar-lo, i per tal motiu s’esperaven que les diferents Administracions ho tinguessin en compte.

El 26 de juliol de 2007, li responen d’una forma general, referint-se a tots els Refugis, que son molt difícils de localitzar els accessos, tot i que d’aquest concretament estaven topografiades a l’Arxiu Administratiu les cotes de les cinc boques d’entrada que tenia aquest refugi, el 262.

El Servei d’Arqueología del Museu d’Història de la Ciutat, va rebre l’avís de la possible existència d’un Refugi de la Guerra civil amb data 27 de juliol de 2007. Així, per un informe del 16 d’octubre de 2007, s’acorda amb la promotora de l’obra URAZCA, un procés de documentació i control de rebaixos, el Servei d’Arqueologia va elaborar un Projecte d’Intervenció Arqueològica mentre seguiren les obres, en aquell moment encara sense llicència. El mes de setembre del mateix any, la promotora URAZCA comunica al Museu d’Història de la Ciutat (que encarrega a l’empresa ÀTIC), que facin els treballs d’investigació pertinents i diuen que no hi ha cap Refugi, que es part de les canonades del sanejament.

Un temps més tard, es localitza un plànol amb data de l’octubre del 1938, en el que s’esmenta el refugi 262 situat a la plaça Germinal Vidal (Nom que tenia la plaça Navas en aquell moment). El refugi 262 es tractava d’un refugi de notables dimensions, amb cinc accessos repartits en els carrers de la zona, però pel que sembla no es va finalitzar mai, i no es coneixia exactament l’estat de les obres, tot i que algunes veïnes l’havien vist.

El 2007 s’aprova la llei de la Memòria històrica i fins i tot el Districte de Sants-Montjuïc aprova una moció en pro de l’estudi i la conservació dels refugis antiaeris.

Al final es comprova que es tractava d’un refugi molt profund (entre 8 i 15 metres de profunditat), força estret (només 1,20 metres d’ample), no massa alt (2,20 metres en el punts més alts) i inacabat (sense les voltes de canó en molts trams) d’uns 270 metres de llargada i d’una amplada d’1,20 metres, en una mena de corredor llarg i estret, on no sembla que hi haguessin hagut mai els bancs perimetrals habituals en aquest tipus de construccions, tot i que aquests podien haver estat de fusta.

Imatges dels treballs de recerca del Refugi 262 (2008)

En novembre del 2008, la llavors regidora del districte de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda (PSC), va dir: “El refugi no condiciona els projectes urbanístics que hi pugui haver” i , va concloure que “el refugi no té interès arqueològic perquè s’hagi de conservar, sobretot tenint en compte que molt a prop ja hi ha el 307 que s’ha museïtzat”. Sonia Recasens (CIU) va dir en resposta que “si la destrucció del refugi es confirma, des de CiU exigirem que en la definició del nou projecte urbanístic per la plaça Navas s’incorpori un element que recordi el Refugi 262 i serveixi per a preservar també la memòria i els sentiment de la gent del Poble Sec”. Recasens va indicar que aquest element pot ser des d’un memorial o monument que el recordi, a la conservació d’alguna de les seves entrades o la filmació d’un documental amb imatges de la construcció al subsòl abans de destruir-la. La regidora de CiU va indicar que es podia obrir un procés de consulta als veïns i veïnes del Poble Sec “sobre la millor forma de preservar la seva memòria i aconseguir que no es perdi a cops de piqueta”. Així que el projecte del parking va continuar endavant.

Avui, l’endemà de la inauguració, he visitat la plaça, i no he trobat cap referència al refugi… M’equivoco?

20110723 – Ruta per Poble Sec

20110723 - Ruta per Poble Sec

El passat dissabte al matí va tenir lloc la “Ruta dels moviments obrers i socials del Poble Sec de principis del segle XX”, i per als que no veu poder assistir-hi, el programa radiofònicOnes de Pau ens n’ha fet una crònica i que podreu veure aquí: ((odp)) Ruta dels moviments obrers i socials del Poble Sec de principis del segle XX. on podreu sentir aquest programa d’una horeta i mitja on podreu sentir gran part de les explicacions que hi vem fer.


ODP128 Ruta Moviments Obrers Del Poble Sec (mp3)

Ruta pel Poble Sec de la Revolució Social del 36

Ruta pel Poble Sec de la Revolució Social del 1936El proper 17 de juliol, coincidint amb la Festa Major del Poble Sec, es realitzarà una ruta històrica parlant sobre la Revolució Social al barri.

La ruta començarà a davant del Refugi 307 (al carrer Nou de la Rambla 169) a les 19h i comptarà amb l’ajuda d’en Manel Aisa.

El programa complert de l’activitat és:

Davant la seva crisi
vine a celebrar les nostres victòries

17 de juliol del 2010
Festa Major del Poble Sec (BCN)

A on?
Nou de la Rambla, 169

Què s’hi fa?
19:00 Ruta pel Poble Sec de la Revolució Social del 1936
21:30 Sopar de carmanyola

Us hi esperem!

191x – La Canadenca – Paral·lel – Barcelona

La Canadenca
La Canadenca

El passat 5 de febrer va fer 90 anys de la vaga de La Canadenca. Evidentment, cap acte institucional va servir per recordar-ho…

El 8 de febrer de 1919, a Barcelona (Catalunya), comença la vaga anomenada de La Canadenca, pel nom de l’empresa d’electricitat on va començar el moviment que va durar 44 dies; es va escampar a altres empreses, i va paralitzar tota la ciutat i tota la indústria; la vaga va ser general. El govern va contestar empresonant 3.000 vaguistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT), i va decretar la llei marcial. Però gràcies a la determinació dels treballadors, va acabar a mitjans de març amb un acord favorable: l’empresa va acceptar readmetre tots els obrers amb un augment de salari i es va acordar la jornada de vuit hores; els empresonats per mor de la vaga van ser alliberats. Un míting va reunir més de 20.000 persones: els dirigents de la CNT en llibertat, entre ells Salvador Seguí, prengueren la paraula i es va proclamar la fi de la vaga. Però davant el rebuig dels militars d’alliberar una vintena de militants encara detinguts, es va reprendre de bell nou el 24 de març de 1919.