1929 – El deute de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929

En aquest blog vaig fer fa temps algunes entrades sobre l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, però totes elles acrítiques, sense entrar a valorar-ne els resultats. Des del seu inici, en 19 de maig del 1929, aquell certamen quedava clar que trasbalsaria la ciutat. Barcelona rebria la visita de nombroses personalitats d’arreu, entre elles, els llavors reis d’Espanya Alfonso XIII i Victoria Eugenia amb la seva prole. El rei, després d’un discurs del general Primo de Rivera, donaria per iniciat el certamen: ‘Queda inaugurada la Exposición Internacional de Barcelona 1929’. La ciutat, en la seva tradició de transformar-se mitjançant grans esdeveniments, iniciada en l’Exposició Universal de Barcelona de 1988, amb grans obres com la pròpia exposició, però també el metro, la urbanització de la plaça Espanya, el Poble Espanyol i de gran part de la muntanya de Montjuïc, entre altres.

Tot començà quan el lerrouxista Joan Pich i Pon plantejà organitzar una Exposición Internacional de Indústries Elèctriques, doncs era propietari d’una empresa del ram, convencent fins i tot a Francesc Cambó de la Lliga Regionalista. Així en 18 de juliol de 1915, es compraren els terrenys que en aquell moment tenien usos agrícoles. L’enjardinament de la muntanya s’encarregaria a Jean-Claude-Nicolas Forestier i l’urbanizació es faria sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch, que veuria com es destruirien alguns elements “catalanistes” com van ser les quatre columnes que fa pocs anys foren reconstruïdes.

L’Exposició de 1929 va celebrar-se des del 19 de maig de 1929 fins el 15 de gener de 1930, tot i que va quedar totalment clausurada en 15 de julio de 1930. Les dates no varen ser les més propicies en tant que va coincidir amb la Gran Depressió, que esclata en mig del certamen. El conegut com “dijous negre” 24 d’octubre de 1929 iniciaria una caiguda de l’economia que acabaría afectant l’Exposició trobant-se que alguns dels expositors abandonen els seus estants, deixant alguns pavellons pràcticament fantasmes.

El cost total de l’Exposició va ser molt elevat, se’n desconeix la quantitat exacte, la dictadura de Primo de Rivera va aplicar-hi la seva censura. Quan aquesta es va aixecar, poc abans de les eleccions de 1931, es van exigir comptes i responsabilitats. Des del diari El Diluvio inicià una recollida de signatures per exigir als membres del govern monàrquic que posessin de la seva butxaca els diners que feien falta per tapar el forat que en aquells moments es va calcular en 500 milions de pessetes. Aquesta petició, evidentment, va ser desatesa tot i haver recollit unes 30.000 signatures en dues setmanes. Per cobrir-ne les despeses es van crear els “Bonos de la Exposición Internacional” que prometien un interés del 6%. En febrer de 1934, l’Ajuntament va anunciar que la celebració del certamen havia produït un gran dèficit i que en aquell moment va calcular hauria de recaptar uns 14 milions de pessetes durant 34 anys per recuperar-se. Per tot això, durant algunes dècades, quan els ciutadans de Barcelona anaven a enviar una carta al correu, havien d’afegir un segell extra que servia també per pagar el deute. També el diari El Diluvio destaparia una operació per repartir-se entre alts funcionaris els diners de la venda del pavelló d’Itàlia, enriquint entre altres al llavors director de parcs i jardins Nicolau Rubió i Tudurí o al mateix Carles Buigas, autor de la font màgica. Comenta el periodista Gil Toll que quan els responsables de les finances municipals començaven a preparar els Jocs Olímpics de 1992 van comprovar amb horror que encara s’estava pagant deute de l’Exposició de 1929. És de esperar que ja a aquestes alçades del s XXI ja haguem finiquitat el deute, o no.

1929 – Exposició Internacional de Barcelona


Aquí teniu aquest meravellós vídeo amb imatges filmades sense cap mena de só de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. El sistema que van seguir en el seu dia per digitalitzar les imatges fa que no es vegi massa bé i a una velocitat no massa adequada. Tot i així, espero que us agradi.

Salute!

1929 – Pavelló alemany – Exposició Internacional – Montjuïc – Barcelona

193x - Parc atraccions Apolo - Paral·lel - Barcelona

Pavelló d’Alemanya: obra de Ludwig Mies van der Rohe, és un exemple d’arquitectura racionalista per la seva puresa formal, la seva funcionalitat i el seu inteŀligent ús d’estructures i materials, pel que ha passat justament a la història de l’arquitectura del segle XX. Mies rebé el 1928 l’encàrrec de construir el pavelló oficial d’Alemanya junt amb el del Suministre d’Electricitat i diversos estands en palaus de la Secció Oficial, comptant amb la coŀlaboració de la interiorista Lilly Reich. De planta rectangular, s’aixecava sobre un podi recobert de travertí; la coberta se sostenia sobre columnes cruciformes i murs de càrrega, amb parets de diversos materials (maó recobert de guix, acer recobert de marbre verd i ònix del Marroc). La decoració es reduia a dos estanys i una escultura, El Matí, de Georg Kolbe. Enderrocat després de l’Exposició, fou reconstruït entre 1985 i 1987 al seu emplaçament original per Cristian Cirici, Ignasi de Solà-Morales i Fernando Ramos, seguint els plànols deixats per Mies van der Rohe.

Informació extreta de la Viquipèdia

1929 – Exposició Universal – Montjuïc – Barcelona

1929 - Exposició Universal - Montjuïc - Barcelona

Tal dia com avui fa 80 anys es va inaugurar la Exposició Universal de Barcelona. Se celebrà a la muntanya de Montjuïc, on ocupà una superfície de 118 hectàrees, i tingué un cost de 130 milions de pessetes. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren hi havia països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania o Suïssa. També participaren expositors privats japonesos i nord-americans.

Cal destacar que a Barcelona es guardava un grat record de l’Exposició Universal de 1888, esdeveniment que suposà un gran avenç per la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, així com la remodelació del Parc de la Ciutadella. Per això es projectà aquesta nova exposició, per donar a conèixer els nous avenços tecnològics i projectar la imatge de la indústria catalana a l’exterior. Una vegada més, l’exposició originà una remodelació d’una part de la ciutat, en aquest cas la muntanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la Plaça d’Espanya.

L’Exposició suposà un gran desenvolupament urbanístic per Barcelona, així com un banc de proves pels nous estils arquitectònics gestats a començaments del segle XX. A nivell local, representà la consolidació del noucentisme, estil d’aire clàssic que substituí al modernisme preponderant a Catalunya durant la transició de segle; a més a més, suposà la introducció a Espanya de les corrents d’avantguarda internacionals, especialment el racionalisme, a través del Pavelló d’Alemanya de Ludwig Mies van der Rohe. L’Exposició deixà nombrosos edificis i instaŀlacions alguns dels quals han esdevingut emblemes de la ciutat, com el Palau Nacional, la Font Màgica, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i l’Estadi Olímpic.

Info extreta de la Viquipèdia.

Salute!