1935 – Plaça d’Ibèria – Sants – Barcelona

1935 - Plaça d'Ibèria - Sants - Barcelona

Aquí teniu una típica imatge de poble amb d’uns nens que semblaria que juguen a bales a la Plaça d’Ibèria a Sants. Una plaça que tot just veu finalitzades unes obres que l’han transformat en semi-peatonal i que han aprofitat que un vehicle es va carregar la font per a traslladar-la a uns pocs metres d’on era, i que ja feia temps lluïa quatre llums en lloc del únic que veiem a la foto.

Al fons, la Casa del Rellotge l’edifici més antic que es conserva a Sants. Formava part d’un casalot gòtic que s’anomenava Torre d’en Llull (o de Sants) on s’hi hostatjaven nobles visitants de camí a Barcelona com la reina Margarida de Prades, bisbes, cardenals, prínceps i nobles, entre ells, també algun de tant mala memòria com Felip V. Aquest casalot es convertí posteriorment en convent fins que quedà en runes que portà al seu enderrocament en 1860. Així la Casa del rellotge perdurà sola fins a l’actualitat, temporalment ocupada per l’arxiu històric, però que ara torna a tenir un futur incert.

1907 – Pantà de Vallvidrera – Barcelona

1907 - Pantà de Vallvidrera - Barcelona

Aquí teniu una imatge del Lake Valley Bar, una de les atraccions d’un parc anomenat Lake Valley que volia ser l’alternativa al del Tibidabo.

Lake Valley estava situat al costat del pantà construït per Elies Rogent en 1864 per abastir al poble de Sarrià. El seu principal atractiu era aquell nou invent que era l’electricitat. Així, entre els seus atractius cal destacar el bosc il·luminat, els trotoirs roulants i un restaurant que s’anomenava Eléctrico. Hi havia plans per a fer-hi una muntanya russa i un globus aerostàtic captiu, molt de moda en aquella època. Per arribar-hi, s’hi anava en el primer tren elèctric de tot l’estat espanyol, el Mina Grott, que fou inaugurat el 13 de juny de 1908. El recorregut, construït per Carlos Emilio Montañés que l’anomenava Ferrocarril Metropolitano en Miniatura tenia una via que amb prou feines tenia 0,6 metres d’amplada i passava per un túnel d’1,4 kilòmetres de longitud. Els més de 40.000 passatgers que utilitzaren aquest tren durant els 8 anys que va estar en funcionament, anaven en unes vagonetes descobertes on hi cabien 32 persones per un recorregut il·luminat per 80 bombetes de colors que anava des del peu del funicular de Vallvidrera fins al pantà en uns 6 minuts.

Es possible que aquest nom tan anglès li vingues donat per un dels seus promotors, l’enginyer estadounidenc Frederick Stark Pearson (=Frank Pearson), impulsor de la indústria elèctrica a Catalunya. Ho fou impulsant la “Barcelona Traction Light and Power (més coneguda com La Canadenca), la Ebro Irrigation and Power Company, Limited (Regs i Forces de l’Ebre), el Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA i els Ferrocarrils de Catalunya SA, passant a controlar també Les Tramways de Barcelone SA en 1913. Fins i tot el projecte d’ordenació territorial de Frank Pearson arribà a influir en el disseny de la Barcelona futura de Nicolau M.Rubió i Tudurí (1929). Aquest home convençut de que la gent de Barcelona es traslladaria a viure al peu del Tibidabo comprà la major part del que ara és la Floresta.

El seu principal promotor Heribert Alemany va haver d’enfrontar-se al funicular de Vallvidrera que el portà als tribunals perquè li feia la competència al parc del Tibidabo. Posteriorment el ferrocarril de Barcelona a Sarrià perforaria la muntanya per arribar a Les Planes, i el Mina Grott quedà obsolet degut a la seva lentitud, deixant de funcionar el 28 de novembre de 1916. Sense el tren, Lake Valley no tenia sentit. En 1960 el pantà va deixar de portar aigua a Sarrià cosa que va condemnar el parc a l’oblid definitiu, transformant-se en un abocador il·legal.

Actualment, sembla ser que el conjunt es troba en fase de restauració.

deneme bonusu veren siteler - canlı bahis siteleri - casino siteleri casino siteleri deneme bonusu veren siteler canlı casino siteleri
deneme bonusu veren sitelerpornpornporn