Casa Burés, un mal negoci

Interior de Casa Bures
Interior de Casa Bures

La Casa Burés venuda al fons britànic “Europa Capital Partners & Trinder” per 18,8 milions d’euros que en farà 29 apartaments de luxe. L’edifici va estar apunt de transformar-se en hotel, operació que es va impedir gràcies a la intervenció de l’Ajuntament de Barcelona que en comprà l’edifici el 2006 per 26 milions d’euros. Per la mateixa quantitat se li va vendre en novembre del 2008 a la Generalitat, amb la intenció anunciada de fer-hi dependències administratives. El resultat de l’operació ha comportat números negatius doncs 7,2 milions de la Generalitat s’han volatilitzat en menys de 6 anys.

La casa és un edifici modernista barceloní obra de Francesc Berenguer i Mestres, tot i que el projecte fou signat per Miquel Pascual i Tintorer, ja que Berenguer, estret col·laborador d’Antoni Gaudí, mai va obtenir el títol d’arquitecte. Ubicada a la cantonada dels carrers Ausiàs Marc 30-32 amb el carrer Girona 12–18, va ser construïda entre 1900 i 1905 per encàrrec de l’industrial tèxtil Francesc Burés i Borràs. El 1910 es va ampliar el terrat amb unes dependències per al servei i els propietaris reben permís de l’Ajuntament de Barcelona per a llogar on es destaca que “té aigua abundant i water-closets”. L’edifici està inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/1369.

Casa Burés, 2008, Amadalvarez (Wikipedia)

La casa fou un encàrrec de l’industrial Francesc Burés i Borràs qui va manar construir-la per instal·lar-hi la seu social de l’empresa tèxtil Burés, que va donar fama i grans beneficis a diverses generacions de la família, així com el seu habitatge al primer pis —de més de 1.000 metres quadrats— i dotze pisos de lloguer, a raó de tres per planta i de més de 300 metres cadascun —que s’anunciaven “amb aigua abundant i wàter-closets”—, és patent des del primer moment en què s’accedeix a l’interior. A la planta baixa, a l’antiga zona de carruatges, on durant anys s’emmagatzemaven els productes tèxtils manufacturats a les fàbriques de Sant Joan de Vilatorrada, Castellbell i el Vilar i Anglès —actives fins a la suspensió de pagaments el 1992, amb marques estrella com els llençols El Burrito Blanco—, ara s’emmagatzemen trastos, com els que van quedar després que s’utilitzés la casa com a plató cinematogràfic per rodar-hi pel·lícules, com ara Asesinato en el Comité Central, de Vicente Aranda, en plena època del destape, o Darkness, de Jaume Balagueró, el 2002.

L’edifici té influències neogòtiques i germàniques pròpies d’aquesta etapa del modernisme. Està format per planta baixa i quatre pisos, amb un soterrani i un àtic (per trasters i safareigs). El projecte de l’edifici, d’uns 7000 m2., preveia als dos vèrtexs del xamfrà que ocupa, sengles torretes de planta circular i coberta cònica, de les quals només es construí una. L’altra va estar substituïda per un coronament similar al de la Casa Antoni Roger, obra d’Enric Sagnier i que està situada a la cantonada de davant. D’aquesta forma s’obtenia una solució de continuïtat visual. En aquest coronament hi ha la data d’acabament de l’obra.

De la façana, tota de pedra, cal destacar el tractament dels paraments, de carreus sense polir, el ràfec de la coberta, els ferros dels balcons i la característica decoració de formes corbes, presents especialment en els ornaments escultòrics de la barana correguda del principal, de les dues tribunes i dels emmarcaments dels balcons.

A l’interior destaca el vestíbul d’accés i l’entrada de vehicles decorada amb petits capitells de representacions animals. Al fons, una escultura a mida natural d’un ós bru abraçant una làmpada de llautó arranca l’escala senyorial que puja a la planta principal. Tot l’espai està cobert amb una claraboia amb un vitrall de colors en forma pentagonal d’uns 50 m2.

A la planta principal es conserven diferents dependències amb la decoració original (terres, sostres i parets). Pel que fa als terres tots són de mosaic o de marqueteria, obra de Pau Roig, col·laborador d’Homar, llevat del menjador que és de marbre, si bé podia no ser l’original ja que el disseny és clarament Déco. En aquest pis hi havia un petit oratori al costat de l’entrada que està presidida per tota una paret de vitralls amb temes florals que hi donen a l’escala principal. Al menjador, que ocupa tota l’amplada del xamfrà, destaquen els plafons escultòrics obra de Joan Carreras amb representacions dels esports practicats per la burgesia emergent (patinatge, vela, hípica, frontó, tir, tennis i automobilisme). Tots ells estan flanquejats per unes figures femenines modernistes amb un escut. El sostre està totalment treballat en guix amb sanefes incises i relleus de motius florals.

Bibliografia:
Wikipedia – Casa Burés
324 – L’Ajuntament de Barcelona ven la Casa Burés a la Generalitat de Catalunya/
El País – Retorn a la Casa Burés
La Vanguardia – La Generalitat vende la casa Burés

1898 – Sagrada Familia – Barcelona

1898 - Sagrada Familia - Barcelona

Si miro per la finestra i veig que encara hi és, em tranquil·litzo i penso: “Buff, encara no han començat el túnel de l’AVE”… ;P

1905 – Diagonal amb Llúria – Casa de les Punxes – Barcelona

1905 - Diagonal amb Llúria - Casa de les Punxes - Barcelona

La casa no ha canviat, però els voltants si…

La Casa de les Punxes o Casa Terrades és un edifici dissenyat per l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. La casa es va construir en 1905 per encàrrec de les germanes Terrades que volien unificar tres immobles de la seva propietat. Puig i Cadafalch va projectar un edifici d’aspecte medieval, amb elements que recorden al gòtic europeu. Una de les característiques d’aquest edifici són les seves sis torres, coronades per sengles agulles de forma cònica el que li va donar el nom popular de casa de les punxes. Per a la construcció de la façana es va utilitzar el maó. En ella poden veure’s alguns plafons decoratius; un d’ells, en el que apareix Sant Jordi, té escrita la següent llegenda Sant Patró de Catalunya, torneu-ens la llibertat. La decoració en pedra amb dibuixos florals de tribunes i balcons és plenament modernista. La teulada és a doble vessant. En 1975 va ser declarada Monument Històric Nacional. En 1980 es va realitzar una reforma completa de l’edifici. De propietat privada, l’interior de la casa no pot ser visitat.

192x – Plaça Catalunya – Barcelona

192x - Plaça Catalunya - Barcelona

Continuem a la plaça Catalunya, avui mostrant-vos la façana que actualment ocupa el Corte Inglés.

191x – Casa Pascual Pons a la plaça Catalunya – Barcelona

191x - Casa Pascual Pons a la plaça Catalunya - Barcelona

Sembla que no ha canviat massa, només el pis afegit, tan amagadet…

1912 – Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – Barcelona

1912 - Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - Barcelona

A la foto es veu el “Pavelló de l’Administració. Façana principal i vista parcial de l’ala esquerra, cantonada amb carrer Igualdad, actualment carrer Cartagena.”

Actualment:
Avinguda Gaudí amb Carrer Sant Antoni Maria Claret
http://farm3.static.flickr.com/2282/1873757092_427371c299_o.jpg

Salute!

1971 – Esvoranc a la Ronda de Sant Antoni – Barcelona

1971 - Esvoranc a la Ronda de Sant Antoni - Barcelona

El 9 de juny del 1971 a la Ronda de Sant Antoni de Barcelona va aparèixer un esvoranc que va empassar-se un cotxe que hi havia aparcat.

Portem uns dies en que els esvorancs són notícia i no podia evitar penjar-vos aquesta foto. Així que la foto de Terrassa haurà d’esperar un dia més…

Salute!

192x – Plaça Catalunya – Barcelona

192x - Plaça Catalunya - Barcelona

Imatge de la urbanització de Plaça Catalunya. Partint de la idea de Pere Falqués, guanyador del concurs de projectes de 1877, l’Ajuntament va anar expropiant els terrenys necessaris i encarregà a Puig i Cadafalch en 1915 un projecte d’urbanització que és el que finalment es realitzà, amb modificacions substancials de tipus monumentalistes afegides per Francesc de Paula Nebot en 1923. Les obres començaren en 1925.

Salute!

189x – Mercat de Sant Antoni – Barcelona

192x - Plaça Arenes i França Xica - Barcelona

Avui tornem a caseta després d’haver picat el cuquet a http://www.fotolog.com/egara. Per cert, al Mercat no li queda massa per les obres. Espero que trobin les restes de la Porta de Sant Antoni, que es creu que es troben a l’encreuament d’Urgell amb Manso.

Salute!