1929 – Pavelló alemany – Exposició Internacional – Montjuïc – Barcelona

193x - Parc atraccions Apolo - Paral·lel - Barcelona

Pavelló d’Alemanya: obra de Ludwig Mies van der Rohe, és un exemple d’arquitectura racionalista per la seva puresa formal, la seva funcionalitat i el seu inteŀligent ús d’estructures i materials, pel que ha passat justament a la història de l’arquitectura del segle XX. Mies rebé el 1928 l’encàrrec de construir el pavelló oficial d’Alemanya junt amb el del Suministre d’Electricitat i diversos estands en palaus de la Secció Oficial, comptant amb la coŀlaboració de la interiorista Lilly Reich. De planta rectangular, s’aixecava sobre un podi recobert de travertí; la coberta se sostenia sobre columnes cruciformes i murs de càrrega, amb parets de diversos materials (maó recobert de guix, acer recobert de marbre verd i ònix del Marroc). La decoració es reduia a dos estanys i una escultura, El Matí, de Georg Kolbe. Enderrocat després de l’Exposició, fou reconstruït entre 1985 i 1987 al seu emplaçament original per Cristian Cirici, Ignasi de Solà-Morales i Fernando Ramos, seguint els plànols deixats per Mies van der Rohe.

Informació extreta de la Viquipèdia

193x – Parc atraccions Apolo – Paral·lel – Barcelona

193x - Parc atraccions Apolo - Paral·lel - Barcelona

L’any 1935 s’inaugura a tocar del Teatre Apolo les Atracciones Apolo que van tancar a finals dels anys 70, transformant-se posteriorment en un saló recreatiu. L’edifici, juntament amb el teatre seria enderrocat en 1991 per a passar a construir-se l’edifici que hi podem trobar actualment. Entre les atraccions que omplen les atraccions s’hi trobaven els típics cavallets o l’atracció del Río Misterioso, la Ciudad Encantada, l’Autogruta, la Casa de la Risa.

Salute!

1929 – Exposició Universal – Montjuïc – Barcelona

1929 - Exposició Universal - Montjuïc - Barcelona

Tal dia com avui fa 80 anys es va inaugurar la Exposició Universal de Barcelona. Se celebrà a la muntanya de Montjuïc, on ocupà una superfície de 118 hectàrees, i tingué un cost de 130 milions de pessetes. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren hi havia països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania o Suïssa. També participaren expositors privats japonesos i nord-americans.

Cal destacar que a Barcelona es guardava un grat record de l’Exposició Universal de 1888, esdeveniment que suposà un gran avenç per la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, així com la remodelació del Parc de la Ciutadella. Per això es projectà aquesta nova exposició, per donar a conèixer els nous avenços tecnològics i projectar la imatge de la indústria catalana a l’exterior. Una vegada més, l’exposició originà una remodelació d’una part de la ciutat, en aquest cas la muntanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la Plaça d’Espanya.

L’Exposició suposà un gran desenvolupament urbanístic per Barcelona, així com un banc de proves pels nous estils arquitectònics gestats a començaments del segle XX. A nivell local, representà la consolidació del noucentisme, estil d’aire clàssic que substituí al modernisme preponderant a Catalunya durant la transició de segle; a més a més, suposà la introducció a Espanya de les corrents d’avantguarda internacionals, especialment el racionalisme, a través del Pavelló d’Alemanya de Ludwig Mies van der Rohe. L’Exposició deixà nombrosos edificis i instaŀlacions alguns dels quals han esdevingut emblemes de la ciutat, com el Palau Nacional, la Font Màgica, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i l’Estadi Olímpic.

Info extreta de la Viquipèdia.

Salute!