El dijous 23 de maig del 2024 el park Güell va restar tancat al gran públic per acollir la desfilada d’una marca de roba anomenada Louis Vuitton. Aquesta activitat està vinculada a la celebració de la competició de vela Copa Amèrica 2024 que la marca patrocina. No utilitzaré aquesta entrada per qüestionar la celebració d’aquest torneig elitista, ni sobre la família Güell enriquida gràcies a l’esclavitud i l’explotació laboral. Centraré aquest article entorn de la col·laboració de Louise Vuitton amb el règim de Vichy, el govern d’ocupació dels nazis a l’Estat Francès.
Quan França va declarar la guerra a Alemanya el 3 de setembre de 1939, arran de la invasió alemanya de Polònia, l’exèrcit francès va passar vuit mesos vigilant i esperant el primer atac. En maig, la Blitzkrieg alemanya va esclatar sobre els francesos. En poques setmanes, els alemanys havien avançat cap a França, i el govern francès es va veure obligat a prendre una decisió impossible: reagrupar-se a les seves colònies nord-africanes i seguir lluitant, o signar un armistici amb Alemanya. Tot i que el primer ministre Paul Reynaud va argumentar que haurien de continuar lluitant, la majoria dels funcionaris del govern opinaven el contrari. El 22 de juny de 1940, França va signar un armistici amb Alemanya, i el 9 de juliol el parlament havia votat 569 a 80 per abandonar el govern anterior, la Tercera República. El parlament també va votar per atorgar poders plens i extraordinaris al mariscal cap d’estat Philippe Pétain, un heroi de la Primera Guerra Mundial. Tot i que el parlament es va dissoldre essencialment després d’aquesta votació, el sistema burocràtic establert des de la Tercera República va romandre en gran part per promulgar les polítiques que Pétain va posar en marxa. Les tropes alemanyes van ocupar la meitat nord del país, prenent 2 milions de soldats francesos com a presoners de guerra, mentre el govern francès treballava des de la seva nova base a Vichy, una ciutat balneari al centre del país. Abans que els nazis exigissin que el govern col·laboracionista participés en polítiques antisemites, els francesos havien promulgat polítiques que allunyaven els jueus de la funció pública i van començar a apoderar-se de propietats jueves. També cal dir que el govern francès de Vichy va participar de bon grat en les deportacions i va fer la major part de les detencions. Les detencions de jueus estrangers sovint implicaven separar les famílies dels seus fills, de vegades a plena llum del dia, i va tenir un efecte molt poderós en l’opinió pública i va començar a canviar l’opinió contra Pétain. Tampoc podem oblidar la seva col·laboració en la detenció de persones dissidents polítics, entre qui es podrien trobar moltes refugiades de l’Estat Espanyol.
La marca Louis Vuitton, fundada en 1854 per un ciutadà francès que va donar posar el seu nom a l’empresa. Aquesta va seguir sent gestionada per membres de la seva família durant pràcticament tot el s. XX. Quan avancem en el calendari fins a l’època del govern de Vichy, ens trobem amb alguns fets que denoten el tarannà ideològic de la família, El primer de tots es troba precisament en la capital del govern, perquè Louis Vuitton tenia una botiga a la planta baixa de l’Hotel du Parc de Vichy, prop d’on Petain havia establert el seu govern. Resulta que totes les altres botigues van quedar tancades, mentre la botiga Louis Vuitton va poder quedar-se. Segons Stéphanie Bonvicini, periodista autora del llibre “Louis Vuitton, una nissaga francesa” (“Louis Vuitton: Une saga française”) esmenta que va descobrir que Gaston-Louis Vuitton, el nét del creador homònim, havia donat instruccions al seu fill gran Henry-Louis per establir vincles amb el govern de Petain per mantenir l’empresa en negoci. De manera que Henry, un habitual del cafè local freqüentat per la Gestapo, va ser un dels primers francesos que va ser condecorat pel govern sostingut pels nazis per la seva lleialtat i els seus esforços pel règim. També sembla que la família Vuitton va ajudar activament al govern titella francès encapçalat pel mariscal Philippe Pétain i l’augment de la riquesa del seu negoci a causa dels negocis amb els alemanys. La família va instal·lar una fàbrica dedicada a la producció d’artefactes que glorificaven Pétain, incloent-hi més de 2500 busts, dada que no apareix en cap registre comercial.
Per un altre costat, Karen Homer en el “Pequeño libro de Louis Vuitton”, que tracta molt superficialment el tema, comenta que mentre Gaston-Louis i el seu fill Henry Louis sí que van col·laborar amb els nazis, els altres dos fills bessons Claude-Louis i Jaques-Louis fins i tot van col·laborar amb la resistència. Arribat l’alliberament, van reconstruir els llaços familiars i mercantils, tornant a repartir-se feines directives en l’empresa familiar.
Ni la família ni l’empresa sembla que hagin desmentit mai aquesta connexió entre els Vuitton i el nazisme, relatats per Stéphanie Bonvicini, així que per tenir-ne més detalls caldrà que us llegiu el llibre.
