19380130 – Sant Felip Neri – Barcelona

Avui fa 75 anys, el 30 de gener de 1938,  el vaixell de guerra italià “Eugenio di Savoia” va fer el primer dels reiterats bombardeigs amb què va atacar la població de Barcelona durant la guerra civil. La responsabilitat italiana d’aquest atac va sortir a la llum 70 anys després, mentre que en la làpida de la plaça Sant Felip Neri -l’únic lloc de Barcelona que mostra encara les ferides dels bombardeigs de saturació duts a terme per l’aviació legionària- aquesta responsabilitat és encara generalitzada al conjunt de l’exèrcit franquista.

L’Associació Altraitalia, en el marc de la campanya de promoció de la denúncia a l’estat italià pels bombardeigs de la ciutat comtal, convoca una concentració a les 18,30h a la plaça sant Felip Neri, en commemoració del 75è aniversari del bombardeig de l’aviació legionària italiana que va provocar la mort de 42 civils (22 nens) en aquesta plaça barcelonina.

Imatge del lloc després del bombardeig (Origen desconegut)
Imatge del lloc després del bombardeig (Origen desconegut)

19x2x – Teatre a Can Vies – 29/01/2014 Registre o espoli #EscorcollCanVies

Aquesta matinada moltes veïnes ens hem despertat amb la notícia de que els Mossos havien entrat a escorcollar el Centre Social Autogestionat Can Vies. Després d’haver regirat tota la casa i haver retingut injustificadament a diverses persones durant 10 hores, ens arriba de primera mà que entre els objectes que s’han endut la policia s’incloïen objectes que formaven part de la història del CSA com per exemple: llances de soldats romans del grup de teatre del Círculo Social Metropolitano, una bandera de la Falange de quan l’edifici havia estat del franquista Sindicato Vertical i a saber què més. Imagino que aquests objectes apareixeran exposats en algun bodegó d’aquests que ja ens tenen acostumats a ensenyar en les operacions policials: els primers com armes i el segon com objecte robat a feixistes o alguna tonteria per l’estil. També s’han quedat amb divers material com l’arxiu digital del diari local La Burxa, entre altres materials tant col·lectius com personals de gent resident i usuària del CSA. Sembla ser que també s’han dedicat a trencar portes i esbotzar parets…

Des d’aquí, vull denunciar aquest espoli de material històric, les destrosses fetes a l’edifici (construït en gran part entre 1879 i 1923), així com tota la operació policial que s’ha fet avui a plena llum del dia i  duta a terme gràcies a una denúncia del grup ultra-feixista “España en Marcha”, que per qui no recordi són els organitzadors del 12 d’octubre del 2013, així com de l’assalt al Centre Cultural Blanquerna de Madrid.

Expositor d'obres de teatre que feia el Círculo Social Metropolitano
Expositor d’obres de teatre que feia el Círculo Social Metropolitano

Ruta per la història cooperativa de La Barceloneta

Us enllaço una ruta que tindrà sortida a La Fraternitat (c/ St Carles,9, La Barceloneta) demà dissabte 11 de gener del 2014 a les 12h. Des d’aquí tot el suport i us animo a que fem entre totes que El Segle XX torni a ser de La Barceloneta!

Caminem juntes per un barri cooperatiu

Després de l’incendi, ara més que mai, El Segle XX és pel barri!

El proper dissabte 11 de gener, tal com havíem anunciat, farem una ruta per la història de les cooperatives de la Barceloneta, començant a les 12h per La Fraternitat (carrer Sant Carles 9) i acabant al Segle XX (carrer Atlàntida, 1-3); l’ocasió ens servirà per fer una acció reivindicativa a l’edifici abandonat a l’especulació durant tants anys, i ara incendiat. Fins aquí hem arribat, no permetrem que el patrimoni cooperatiu, que és de tots i totes, segueixi caient a trossos. Recuperem per al barri el que és del barri. Perquè cooperar és un regal del poble per al poble.

cartell_1

Organitza: Avv L’Òstia-Plataforma en Defensa de la Barceloneta, Grup de Recerca de la Memòria Cooperativa de la Barceloneta, La Ciutat Invisible SCCL, Xarxa Veïnal de Ciutat Vella

Web de la memòria cooperativa de la Barceloneta

Mor Marina Ginestà Coloma als 94 anys, que la terra et sigui lleu

20140106-MarinaGinestàColoma

(Esquerra) Hans Gutmann fotografia Marina Ginestà Coloma de 17 anys  (21/07/1936) en el terrat de l’Hotel Colón
(Dreta) Marina Ginestà Coloma a París, 15 de maig de 2008 en una foto de Boris Zabiensky
 

Marina Ginestà Coloma, nascuda a Tolosa el 29 de gener de 1919 fou una obrera, militant de la JSU i del PSUC, antifeixista i revolucionària catalana famosa per una foto que li féu Hans Gutmann el 21 de juliol del 1936 a la terrassa de l’Hotel Colón de Barcelona quan ella tenia 17 anys. Morí ahir, 6 de gener de 2014, a París on vivia des dels anys 70, després de voltar per diferents parts del món: França, Mèxic, República Dominicana…

Érem periodistes i la nostra professió era que no decaigués mai la moral, difoníem el lema de Juan Negrín ‘amb pa o sense pa resistir’. I ens ho crèiem.” Marina Ginestà

Més info:

Francesc Sabaté Llopart “Quico”

Dirigida per: Col·lectiu Penta, 1980
Director de Fotografia: Bartomeu Vilá
Formato: 16 mil·límetres. Blanc i negre.
Duració original: 27 minuts

Militant anarquista conegut amb el nom de Quico Sabaté. Vinculat des del 1931 als sectors d’acció o «grups específics» del moviment llibertari, va combatre durant la guerra de 1936-39 i, una cop finalitzada, s’exilià a França. El 1943 va tornar clandestinament i va iniciar, amb els seus germans Josep (L’Hospitalet de Llobregat 1909 – Barcelona 1949) i Manel (L’Hospitalet de Llobregat 1927 – Barcelona 1950), la lluita armada a la zona del Barcelonès, fins a esdevenir el màxim, i mític, exponent de la guerrilla urbana anti-franquista. Després d’un parèntesi a França (1949-1955), va reprendre la lluita però, mancat del suport orgànic de la CNT-FAI, va acabar sent acorralat per la guàrdia civil i assassinat pel sometent Abel Rocha a Sant Celoni el 5 de gener de 1960.