1928 – Can Pardal – Gràcia – Barcelona

1928 - Can Pardal - Gràcia - Barcelona

Albert Billeter (Suïssa, 1815 – La Chaux-de-Fonds, 1895), mestre rellotger va arribar l’any 1850 a la Vila de Gràcia i es va establir al carrer de l’Àngel, 83 (Carrer Montseny, 49), en una finca anomenada Can Pardal i que feia cantonada amb el Torrent de l’Olla. Allí va fundar la «Fábrica de Relojes de Torre para Iglesias, Ferro carriles, Fábricas y casas de campo. Relojes de vigilancia, telégrafos eléctricos y aparatos científicos». Les autoritats poc després de la revolta de Quintes de 1870 van fer emmudir com a càstig el campanar de Rius i Taulet; no obstant això el 1878, molt a prop, el campanar de Can Pardal va pujar de categoria guanyant-se el rellotge i unes campanes que farien el relleu al campanar company.

La fotografia és de Rossend Torras.

Salute!

1928 – Plaça del rei – Barcelona

1928 - Plaça del rei - Barcelona

A la fotografia antiga podeu veure que el Palau Reial Major ha sofert força canvis. Al 1928 hi havia una porta al segon arc per l’esquerra que portava directe al Saló del Tinell (encara que en aquell moment no es coneixia la seva persistència, ja que quedava amagat pel convent de les monges clarisses benedictines [Federació Benedictines], que estava encabit al seu interior). També es pot veure que hi havia un parell de pisos afegits.

El Mirador del Rei Martí també té alguns canvis (algunes finestres tancades i una taulada poc encertada).

La columna que veieu en primer terme a la dreta a la fotografia de 1928 és una de les columnes del Temple Romà de Barcelona (ara torna a ser a la seva ubicació original, al Mons Tàber… actual carrer del Paradís).

Desconec quina és l’escultura que hi havia l’any 1928. Actualment n’hi ha una de més petita obra de Chillida, que es va instal·lar l’any 1986.

Evidentment l’altre canvi són la presència d’arbres, totalment absents en l’actualitat.

Com a curiositat, aquest gravat de Gustave Doré de l’any 1862 titulat «La presó de la Inquisició a Barcelona» (el Palau Reial Major va ser, certament, la seu de la Inquisició a Barcelona com encara avui es pot comprovar per la presència de l’escut de la Inquisició a la façana del Museu Marès).