1821 – La Constitució i la pesta

1821-LaConstitució

Durant l’agost de 1821 arriba a una Barcelona enfangada, atapeïda i enclaustrada entre muralles, una malaltia que es coneixia com la febre groga. Sembla que l’origen del focus molt probablement serà un vaixell arribat de l’Havana. El vaixell fou incomunicat, el Port i la Barceloneta van ser tants per un cordó sanitari que provocà més d’un avalot per part de les tancades. Es diu que en 26 de setembre hi havia 60 persones mortes diàriament només a La Barceloneta i uns 350 en el total de la ciutat. Tot i l’aïllament l’epidèmia s’estén per tota la ciutat i poblacions veïnes, probablement, les classes benestants i les autoritats varen ser les causants de la propagació, en fugir de la ciutat cap a altres poblacions en crear-se el cordó sanitari. La malaltia i la misèria regnen dins les muralles, sense cura possible, els malalts de febre groga moren en pocs dies.

A l’octubre la tensió social és cada cop més gran i finalment s’amplia el cordó a tot el pla de Barcelona. Es permet sortir de muralles els que puguin pagar 20 rals i passen una quarantena de 19 dies al convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, al monestir de Pedralbes, a la Conreria o a les barraques muntades per aquest fi a la falda de Montjuïc. Els pobres dependran de la caritat pública per poder sortir de la ciutat insalubre.

Així, a la falda Nord de la muntanya de Montjuïc prop de la Creu Coberta, s’alçarà entre el 2 d’octubre i el 21 de desembre, un efímer campament de 400 barraques que serviran per acollir a les persones en quarantena. Cadascuna d’aquestes barraques podia allotjar a unes 10 persones i per accedir a aigües no contaminades utilitzarien la font de Santa Madrona i també un pou que ja havia estat útil quan una pesta que afectà la ciutat el segle XVII. A causa de la gran concentració de gent, unes 4.000 persones i de les deplorables condicions en les que vivien, barrejats sense criteri, se li va donar el malnom de Ciutat d’en Nyoca, fent referència a la barreja de fruits secs que rea tradició regalar als convidats a un bateig. A més a més, es construí una capella el 10 de novembre que funcionaria com ajuda parroquial de la de Sant Just. En la imatge que acompanya aquest apunt podem veure una il·lustració on podem veure el campament de la Constitució al peu de la muntanya de Montjuïc, així com la Creu Coberta en primer terme amb el seu baldaquí.

El 25 d’octubre, la febre ja no porta cap nova víctima a La Barceloneta i la Catedral s’entona un solemne Te Deum que celebra la fi de l’epidèmia. Per Nadal s’aixeca el cordó i la ciutat comença a recuperar-se del sotrac. La febre groga va deixar, segons les fonts, de 7.500 a 20.000 morts a una ciutat de poc més de 100.000 habitants.

Coneixent l’existència d’aquest campament em pregunto si no tindria a veure el nom de l’assentament amb el fet que existeixi un carrer amb aquest nom en aquesta zona, en el barri de La Bordeta. El carrer Constitució actualment està dedicat a la Constitució de 1869, sorgida després de la Revolució de Setembre de 1868, que enderrocà Isabel II. I és que com ens explica el nomenclàtor, aquest carrer correspon al mateix ideari progressista, dels membres de la Unió Liberal que posaren nom a un grup de carrers en la mateixa època: Progrés, Llibertat, Riego, etc.

Bibliografia:
Geografia General de Catalunya – Francesc Carreras i Candi, 1911
Nomenclator de l’Ajuntament de Barcelona

1929 – Exposició Internacional de Barcelona


Aquí teniu aquest meravellós vídeo amb imatges filmades sense cap mena de só de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. El sistema que van seguir en el seu dia per digitalitzar les imatges fa que no es vegi massa bé i a una velocitat no massa adequada. Tot i així, espero que us agradi.

Salute!

19091013 – Afusellament d’en Francesc Ferrer i Guàrdia

19091013-VigilantMontjuicFerrerIGuardia.jpg
Barcelona, un dia com el 13 d’octubre de 1909, va morir assassinat per un escamot d’afusellament el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. És per això que cent anys més tard, us presento un apunt que us pot aportar una mica d’informació sobre la seva persona i les seves idees. També aportar-vos un petit homenatge en el que he col·laborat:

Les Aventures d’en Nono
Continua la lectura de 19091013 – Afusellament d’en Francesc Ferrer i Guàrdia

1965 – Tour de França – Montjuïc – Barcelona

1965 - Tour de França - Montjuïc - Barcelona

Avui torna a passar el Tour de França per Barcelona, després de 44 anys. El Tour va passar per Barcelona en 1957 i 1965. A la fotografia podeu veure al ciclista Pérez Francés, el corredor càntabre que amb 28 anys i després de una escapada en solitari de 223 quilòmetres, guanyà la etapa del Tour que el 2 de juliol de 1962 acabà a Barcelona.

Salute!

1929 – Pavelló alemany – Exposició Internacional – Montjuïc – Barcelona

193x - Parc atraccions Apolo - Paral·lel - Barcelona

Pavelló d’Alemanya: obra de Ludwig Mies van der Rohe, és un exemple d’arquitectura racionalista per la seva puresa formal, la seva funcionalitat i el seu inteŀligent ús d’estructures i materials, pel que ha passat justament a la història de l’arquitectura del segle XX. Mies rebé el 1928 l’encàrrec de construir el pavelló oficial d’Alemanya junt amb el del Suministre d’Electricitat i diversos estands en palaus de la Secció Oficial, comptant amb la coŀlaboració de la interiorista Lilly Reich. De planta rectangular, s’aixecava sobre un podi recobert de travertí; la coberta se sostenia sobre columnes cruciformes i murs de càrrega, amb parets de diversos materials (maó recobert de guix, acer recobert de marbre verd i ònix del Marroc). La decoració es reduia a dos estanys i una escultura, El Matí, de Georg Kolbe. Enderrocat després de l’Exposició, fou reconstruït entre 1985 i 1987 al seu emplaçament original per Cristian Cirici, Ignasi de Solà-Morales i Fernando Ramos, seguint els plànols deixats per Mies van der Rohe.

Informació extreta de la Viquipèdia

1929 – Exposició Universal – Montjuïc – Barcelona

1929 - Exposició Universal - Montjuïc - Barcelona

Tal dia com avui fa 80 anys es va inaugurar la Exposició Universal de Barcelona. Se celebrà a la muntanya de Montjuïc, on ocupà una superfície de 118 hectàrees, i tingué un cost de 130 milions de pessetes. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren hi havia països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania o Suïssa. També participaren expositors privats japonesos i nord-americans.

Cal destacar que a Barcelona es guardava un grat record de l’Exposició Universal de 1888, esdeveniment que suposà un gran avenç per la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, així com la remodelació del Parc de la Ciutadella. Per això es projectà aquesta nova exposició, per donar a conèixer els nous avenços tecnològics i projectar la imatge de la indústria catalana a l’exterior. Una vegada més, l’exposició originà una remodelació d’una part de la ciutat, en aquest cas la muntanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la Plaça d’Espanya.

L’Exposició suposà un gran desenvolupament urbanístic per Barcelona, així com un banc de proves pels nous estils arquitectònics gestats a començaments del segle XX. A nivell local, representà la consolidació del noucentisme, estil d’aire clàssic que substituí al modernisme preponderant a Catalunya durant la transició de segle; a més a més, suposà la introducció a Espanya de les corrents d’avantguarda internacionals, especialment el racionalisme, a través del Pavelló d’Alemanya de Ludwig Mies van der Rohe. L’Exposició deixà nombrosos edificis i instaŀlacions alguns dels quals han esdevingut emblemes de la ciutat, com el Palau Nacional, la Font Màgica, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i l’Estadi Olímpic.

Info extreta de la Viquipèdia.

Salute!

192x – Montjuïc – Construcció del Poble Espanyol – Barcelona

192x - Montjuïc - Construcció del Poble Espanyol - Barcelona

El recinte va ser construït l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional, amb la idea d’esdevenir una síntesi de la riquesa arquitectònica i cultural d’Espanya. La idea va ser impulsada per l’arquitecte català Puig i Cadafalch i el projecte va ser realitzat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós, amb la participació del crític d’art Miquel Utrillo i del pintor Xavier Nogués.

Els quatre professionals van fer diferents viatges per la Península per recollir el material iconogràfic que necessitaven. Durant el recorregut van fer centenars de fotografies, anotacions i dibuixos que els van permetre projectar el que volien. En total, els artistes van visitar mil sis-centes poblacions amb l’objectiu de construir no una col·lecció d’obres mestres de l’arquitectura espanyola, sinó un recinte que fos una síntesi de l’essència arquitectònica i cultural d’Espanya.

Aquesta imatge és de la construcció del Poble Espanyol. Per informació sobre aquesta construcció:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Poble_Espanyol

190x – Montjuïc – Barcelona

190x - Montjuïc - Barcelona
Montjuïc havia estat, sobretot als segles XIX i XX, i fins fa poc un espai de lleure de barcelonin*s que no podien permetre’s el luxe de tenir segona residència a Horta, Vallcarca o Vallvidrera. Barcelonins i barcelonines pujaven a Montjuïc a fer excursions per la muntanya que acostumaven a acabar en el que es coneixia com fontades en alguna de les moltes fonts que hi havia per la muntanya.

1919 – Balustrada a Montjuïc – Barcelona

1919 - Balustrada a Montjuïc - Barcelona

Abans de que s’urbanitzes Montjuïc per la Fira del 1929, aquest lateral de la muntanya estava força despoblat.

Foto: Fons Salvany – Biblioteca de Catalunya

La mateixa vista, no l’he trobat, però s’assemblaria a això:
http://www.ub.es/geocrit/sn/fsn-233/fsn-233_1.jpg

Salute!

deneme bonusu veren siteler - canlı bahis siteleri - casino siteleri casino siteleri deneme bonusu veren siteler canlı casino siteleri casibom