🏴 Torna el Febrer Llibertari a Sants!
Prepareu-vos per un mes ple de memòria, cultura i debat. ✊
Rutes històriques, xerrades i activitats per mantenir viva la flama.
No us ho perdeu!
📅 Consulteu tot el programa aquí 👇
🔗 https://fll.sants.org
#FLl26 #Sants #90anysRS1936
Diumenge 26 d’octubre del 2025, 11h
Sortida: Mercat St Antoni, Plaça de Manso
Passejada per històries dels nostres barris
(St Antoni + Nova Eixample Esquerra)
Finalitzarem la passejada a La Rampoina fent un vermut
Organitza:
Centre Cultural La Rampoina
c/ Viladomat 132
Col labora:
Universitat Lliure a Sants
L’octubre de 1934, en ple bienni negre, el nou govern radical de Lerroux incorporava 3 ministres de la CEDA, un partit de dretes filofeixista. Aquest va ser un nou desengany per aquells que havien tingut esperances en que la República portaria grans canvis socials.
Com a resposta a aquest fet s’organitzà una Vaga Revolucionària que, especialment, va tindre un gran impacte a Astúries. En paral·lel, a Catalunya, s’acabaria proclamant l’Estat Català. Un intent revolucionari que va acabar fracassant i va ser duríssimament reprimit, però que resulta fonamental per entendre fets posteriors, com la guerra.
En motiu del 90è aniversari dels fets, la Universitat Lliure a Sants i Memòria en Moviment volem recuperar la seva memòria històrica i contextualitzar el moment.Octubre 1934, els somnis marcits.
1934-2024 En record,90 anys després…
De l’1 al 25 d’octubre
La Lleialtat Santsenca
c/ Olzinelles 31
De l’1 al 25 d’octubre: Exposició
Divendres 4 d’octubre, 19h
Xerrada a càrrec de l*s historiador*s Sonia Turon i Marc Santasusana
Dissabte 19 d’octubre, 11h
Ruta pel Sants de l’octubre de 1934
Sortida des de l’Espanya Industrial (Gratuïta i sense inscripció)
Dijous 19 octubre 2023 19h
La Lleialtat Santsenca
c/Olzinelles, 31
Xerrada sobre la darrera bullanga de Barcelona amb les intervencions de:
– Manel Risques, historiador i professor universitari i doctor en Història Contemporània en la UB. Investigador dels moviments populars durant la revolució liberal.
– Xavier Theros, escriptor, dramaturg, actor i poeta; autor de la novel·la “La Fada Negra”. ambientada en aquests fets.
Organitza: Universitat Lliure a Sants i Memòria en Moviment
L’octubre de 1912, a l’Agrupació Obrera del Clot, al número 5 del carrer Joan I, es crea un sindicat per defensar els drets de les filadores i les teixidores: l’Art Fabril i Tèxtil de Barcelona, La Constància, una societat de tendencia anarcosindicalista majoritàriament formada per dones. A l’abril de 1913 La Constància, conta amb poc més de 2.000 associades, però quan a principis de juny el sindicat comença una campanya reclamant que es compleixi la llei pel que feia al treball infantil i els torns nocturns; i exigint una reducció de la jornada, comença a créixer.
A Sants el conflicte era latent des de feia temps. Quan les treballadores del torn de nit de tres fàbriques: Hervás González i cia; Balet i Vendrell i Joaquim Rifà van reclamar que els patrons complissin amb els horaris nocturns la resposta d’aquests va ser acomiadar a la cinquantena de dones que s’havien queixat. En protesta una comissió de dones visita el governador civil, José Sánchez Anido, qui promet parlar amb els patrons, però que poc després deixa el càrrec. El nou governador civil, José Francos Rodríguez, haurà de mediar amb uns amos que no estan disposats a negociar amb les obreres.
El 26 de juny La Constància fa públiques les seves reivindicacions, entre d’altres, un augment salarial del 40% per a les treballadores a preu fet i del 25% per a les de jornal; així com el respecte als horaris nocturns; així com el reconeixement del sindicat.
En aquestes condicions arriben al 29 de juliol amb centenars d’obreres i obrers tèxtils de Catalunya pendents de l’ordre per anar a la vaga i a les obreres del torn nocturn de Sants arrossegant dies sense cobrar. A les 5’30h a la fàbrica de filats de la Bordeta Hervás i Prat, especialitzada en caps de navegació, 50 treballadores aturen la producció i comença la vaga.
A partir del dm 6 de juny estarem #OrdintLaTrama rememorant 110 anys de la Vaga de la Constància #Constancia110 a la Lleialtat Santsenca
Del 6j al 23j Exposició
Dj 15j 18:30 Xerrada amb les historiadores Dolors Marin i Laura Vicente (Amb LSC)
Ds 17j 11h Ruta a Sants (Amb LSC)
Ruta “Vagues i revoltes”
Sortida des del CSA Can Vies (c/ Jocs Florals, 42)
Visitarem alguns dels escenaris de les vagues i revoltes més significatives de Sants.
Activitat amb intèrpret de llengua de signes catalana.
http://febrerllibertari.sants.org
Dijous 18 de març del 2021, 19h (on-line)
Rememorarem la revolta coneguda com La Comuna de París que enguany fa 150 anys.
– Dolors Marín Silvestre que ens parlarà de les seves protagonistes.
– Jordi Martí Font que ens explicarà l’impacte que varen tenir aquests fets als PPCC.
http://fll.sants.org/a/comuna
#Fll #Comuna150 #Commune1871
Aquesta activitat forma part del Febrer Llibertari del 2021
L’any 2014 es van realitzar a l’Espai Obert unes jornades sobre memòria històrica per segon any consecutiu. Aquestes jornades portaven el nom de La Rosa de Foc. Ara, gairebé sis anys després podem veure els vídeos de les xerrades que es van fer en aquella segona edició, com ja es podia fer amb les de l’any anterior.
Podeu veure aquestes xerrades a: https://larosadefoc.cat
El proper diumenge 14 de juliol del 2019, en el 83 aniversari de la Revolució Social a Barcelona, els col·lectius Negres Tempestes i Universitat Lliure a Sants realitzaran una ruta pel centre d’aquesta ciutat. La ruta tindrà lloc:
Diumenge 14 de juliol del 2019 a les 12h
Davant de l’edifici de Telefònica de la plaça Catalunya.
La ruta serà narrada per a persones oïdores i interpretada en llengua de signes catalana per a persones sordes gràcies a l’associació Més Accès.
Activitat gratuïta
El proper 2 març farà 45 anys de l’assassinat de Salvador Puig Antich en la presó Model de Barcelona per part de l’estat espanyol. Per això s’ha organitzat un acte de recordatori del que en podeu trobar detalls els a:
https://45anys.salvadorpuigantich.info
Qui era Salvador Puig Antich?
Salvador Puig i Antich (Barcelona, 30 de maig de 1948 – 2 de març de 1974) fou un anarquista català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat pel règim franquista després de ser jutjat per un Tribunal Militar i condemnat com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.
Els episodis del maig francès de 1968 foren decisius perquè Puig Antich decidís llançar-se a la lluita. La seva primera militància va ser a les Comissions Obreres i va formar part de la Comissió d’Estudiants de l’Institut Maragall. Ideològicament aviat evolucionà cap a posicions anarquistes, que rebutjaven qualsevol tipus de dirigisme i jerarquia dintre de les organitzacions polítiques i sindicals en la lluita de la classe obrera cap a la seva emancipació. Després d’iniciar estudis universitaris de Ciències Econòmiques i abandonar-les perquè no li agradava el caràcter ultramatematicista, va fer el servei militar a Eivissa on fou destinat a la infermeria de la caserna. Un cop llicenciat, s’incorporà a la nova organització MIL, integrant-se en la branca armada. Participà, fent de xofer, en les accions del grup, que consistien generalment en realitzar atracaments a bancs. El botí es destinava a potenciar les publicacions clandestines del grup i a ajudar als vaguistes i els obrers detinguts.
Puig Antich i els seus companys es movien amb facilitat en el món de la lluita clandestina i viatjaven sovint al sud de França, on es relacionaren amb vells militants cenetistes.
L’agost de 1973, es reuniren a França per tal de celebrar el Congrés d’Autodissolució del MIL. El mes següent, després de l’atracament a una oficina de La Caixa a Bellver de Cerdanya, va començar una forta ofensiva policial contra els militants del MIL.
Primer caigueren Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llobet, i, a continuació, Santi Soler, que fou detingut, interrogat i torturat i acabà confessant els llocs de trobada clandestina dels seus companys. El mateix Santi Soler fou utilitzat de parany per la policia de la brigada politico social de paisà per tal de detenir Xavier Garriga i Salvador Puig Antich. L’operació, minuciosament preparada, s’efectuà el 25 de setembre de 1973 a la cantonada entre els carrers Girona i Consell de Cent a Barcelona. Els dos anarquistes varen ser detinguts al bar Funicular on havien quedat amb Santi Soler,Jean Marc Rouillan va conseguir fugir i, tot seguit en el portal del número 70 del carrer Girona, tingué lloc un tiroteig a conseqüència del qual Puig Antich quedà malferit i el jove policia Francisco Anguas Barragán resultà mort.
Salvador Puig Antich fou empresonat, acusat de ser l’autor dels trets que causaren la mort a Anguas Barragán i d’haver participat en l’atracament d’un banc. Posteriorment, va ser jutjat en consell de guerra i condemnat a mort per un règim amb set de venjança després de la mort de Carrero Blanco. La mobilització per tal d’evitar-ne execució fou espontània, però minoritària i amb actes de vegades contundents. El Comitè de Solidaritat Pro-presos MIL de Barcelona va trigar a crear-se, però va tenir un cert ressò, tenint en compte les limitacions a la llibertat d’expressió durant la dictadura. A l’Assemblea de Catalunya, partits com el PSUC, i figures com Josep Benet van manifestar objeccions a l’hora de vincular aquesta plataforma amb el militant llibertari. La reacció de la CNT a l’exili fou més aviat tèbia, llevat de la d’un grup de dissidents de Tolosa de Llenguadoc. A tota Europa, la reacció va ser immediata: Libération va ser el primer de donar l’alerta i el primer comitè de solidaritat va néixer gràcies al grup vinculat al “Frente Libertario”. S’organitzaren manifestacions demanant la commutació de la pena capital, però Franco es mantingué ferm i no en concedí l’indult. Salvador Puig Antich, de 25 anys, fou executat amb el mètode del garrot vil en una cel·la de la presó Model de Barcelona el 2 de març del 1974, a les 9:40 hores del matí. El seu cos reposa al nínxol 2.737 (agrupació 14) del cementiri de Montjuïc.
Més informació: https://salvadorpuigantich.info
