19320424 – Manifestació pro-estatut – Rambles – Barcelona

19320424 - Manifestació pro-estatut - Rambles - Barcelona


Aquesta imatge que està circulant per internet és una fotografia de la manifestació que va tenir lloc el 24 d’abril del 1932 en defensa de l’Estatut d’Autonomia de 1932 (Estatut de Núria). Un dels principals punts d’aquell estatut era el de definir Catalunya com un Estat dins la República Espanyola. Aquesta pretensió no fou ben rebuda per la resta de l’estat espanyol, motiu pel qual la clàusula fou modificada, definint Catalunya com una regió autònoma dins l’estat espanyol, adherint-hi la possibilitat d’una futura autodeterminació per al poble català. A més a més, dotava a la Generalitat d’una llarga llista de competències com el control de l’educació, la sanitat o la creació d’un tribunal de justícia català. En arribar a les Corts Espanyoles, aquestes retallen considerablement en trobar-lo, segons ells, ambiciós i pretensiós.

Fou votat en referèndum el 2 d’agost de 1931, amb una participació aproximada d’un 75%, amb un 99% de vots a favor i, com encara no s’havia aprovat el sufragi universal, fou recolzat per més de 400.000 firmes de dones catalanes.

Amb la la victòria de la CEDA a les eleccions estatals (1933), i els Fets d’Octubre (1934), aquest fou suspès. Més tard, amb la victòria del Front Popular al febrer del 1936, l’Estatut es restablí fins a l’acabament de la Guerra Civil. De nou, el general Franco el va derogar el 1938 a la zona que territorialment dominava de Catalunya.

Us sona la història? Té algunes diferències, però moltes semblances…

19740418 – Juan Antonio Samaranch – Barcelona

19740418 - Juan Antonio Samaranch - Barcelona


Ha mort Juan Antonio Samaranch, personatge que va tenir destacats càrrecs durant el franquisme i fins l’actualitat. La fotografia és del 18 de juliol de 1974, en la celebració del 38è aniversari del cop militar, quan aquest ocupava el càrrec de President de la Diputació.

Nascut el 17 de juliol de 1920, va militar de ben jovenet a la Falange Española de las JONS. Va començar les seves activitats polítiques a l’Ajuntament de Barcelona com a regidor d’Esports, càrrec que va ocupar des de 1955 a 1962. Va ser després ponent de la Comissió d’Esports de la Diputació i representant per a Catalunya de la Delegació Nacional d’Esports. El desembre de 1966 és designat delegat nacional d’Educació Física i Esports, càrrec que exerceix fins a setembre de 1970. Escollit membre del Comitè Olímpic Internacional el 1966, va accedir a la seva comissió executiva el maig de 1970 i va ser nomenat vicepresident l’octubre de 1974. Va ser a més president del Comitè Olímpic Espanyol entre els anys 1967 i 1971, vicepresident del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani, president de la Federació Espanyola de Patinatge, cap de Missió en els Jocs Olímpics de Cortina D’Ampezzo (1956), Roma (1960) i Tòquio (1964), president del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, i vicepresident de la Federació Internacional de Salons Nàutics. Va presidir la Diputació de Barcelona entre 1973 i 1977. Duran aquesta època ven al Consorci de Zona Franca uns terrenys per a un projecte que hauria d’aprovar ell mateix. També cercar a Samaranch també entre els assessor del Banco de Madrid – Banco Catalán de Desarrollo gestionat pel Marqués de Villaverde que sembla que va deixar un forat d’uns cents de milers de milions de pessetes de finals del 1970. Tampoc cal oblidar que va pressionar en pro de l’execució de Salvador Puig i Antich, ja que el policia mort per Salvador havia format part de la seva escorta personal.

Passada aquesta època, serà nomenat Ambaixador d’Espanya a la Unió Soviètica, d’aquesta última època Vladimir Popov, un antic alt càrrec dels serveis secrets russos, va dir fins i tot que Samaranch havia arribat a fer d’agent del KGB a canvi de no ser denunciat per intentar treure antiguitats, joies i cuadres de manera il·legal de la URSS. Va anar escalant posicions fins arribar a la presidència del COI i havia de ser jutjat per tràfic d’influències mentre va tenir aquest càrrecs. Tot plegat el va fer mereixedor del marquesat i fins i tot de la presidència de La Caixa atorgada en 1987 al poc de la nominació de Barcelona per als JJOO. En 1999 es retira de La Caixa os passarà a ser nombrat President d’Honor. El mateix succeeix amb el COI en el 2001.

La veritat és que mai arribarem a saber tot el que va arribar a fer aquest home. Ni tan sols els tribunals dels EUA ho van aconseguir quan el van jutjar pel tema del tràfic d’influències del COI. Ara, anirà a la tomba sense passar comptes per tot allò que va fer mentre va ser al COI o en altres institucions ni pel seu passat franquista.

Per saber-ne més:
L’article sobre Samaranch que van censurar a Josep Maria Huertas
Why Juan Antonio’s right arm is more muscular than his left (Anglès)
Informe MediaCat

19740418 - Juan Antonio Samaranch - Barcelona


Imatge de Juan Antonio Samarach saludant al dictador.

19xx – Barraques – Barcelona


TV3 ens ofereix la versió ampliada del documental sobre les Barraques a Barcelona.
Barraques. La ciutat oblidada El documental reflecteix una realitat dramàtica i oblidada, de la qual la Barcelona d’avui és hereva, a través d’un treball acurat de recerca que ha descobert imatges no vistes anteriorment.”

1929 – Exposició Internacional de Barcelona


Aquí teniu aquest meravellós vídeo amb imatges filmades sense cap mena de só de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. El sistema que van seguir en el seu dia per digitalitzar les imatges fa que no es vegi massa bé i a una velocitat no massa adequada. Tot i així, espero que us agradi.

Salute!

19091013 – Afusellament d’en Francesc Ferrer i Guàrdia

19091013-VigilantMontjuicFerrerIGuardia.jpg
Barcelona, un dia com el 13 d’octubre de 1909, va morir assassinat per un escamot d’afusellament el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. És per això que cent anys més tard, us presento un apunt que us pot aportar una mica d’informació sobre la seva persona i les seves idees. També aportar-vos un petit homenatge en el que he col·laborat:

Les Aventures d’en Nono
Continua la lectura de 19091013 – Afusellament d’en Francesc Ferrer i Guàrdia

195x – Prostituta del Xino – Barcelona

19x2x - Prostituta del Xino - Barcelona

En principi encara no volia tornar a actualitzar, però es que un tema d’actualitat crec que ens afectava la memòria.

El districte que avui anomenem Ciutat Vella està composat per diferents barris. Un d’ells, el Raval està perdent el sobrenom que havia mantingut durant molts anys que era el del Xino. Un barri degradat, on hi freqüentaven xoriços, buscavides diversos, traficants, putes i els seus clients. Si, he dit putes, i que no se m’escandalitzi ningú si no he estat políticament correcte, però es que no he volgut ser-ho. Vull ser políticament incorrecte i recordar que en aquell barri de molts i molts anys es coneix l’existència de putes o prostitutes. Mireu si no la foto, feta fa uns cinquanta al Xino per un fotògraf anomenat Joan Colom que va saber fotografiar molt bé la societat d’aquell barri i d’aquella època. El procés d’ennobliment o gentrificació d’aquest barri suposa fer fora als actuals habitants i portar altra gent d’estrats socials més alts. La legitimitat d’aquest procés és un debat molt llarg, però el que no poder obviar és la realitat i la memòria històrica.

Salute!

1909 – Setmana Tràgica – Barcelona

1909 - Setmana Tràgica - Barcelona

En espera de que a l’octubre, coincidint amb el centenari de l’assassinat de Ferrer i Guàrdia, us faci un especial sobre la seva escola Moderna, la Setmana Tràgica, i el llegat de tot plegat, aquí us deixo uns quants enllaços que són prou interessants:

Prendre la paraula – Setmana Tràgica
Moreno Albert – Setmana Tràgica
Llibre Vell – Setmana Tràgica
Ajuntament de Barcelona – Setmana Tràgica

Salute!

1929 – Pavelló alemany – Exposició Internacional – Montjuïc – Barcelona

193x - Parc atraccions Apolo - Paral·lel - Barcelona

Pavelló d’Alemanya: obra de Ludwig Mies van der Rohe, és un exemple d’arquitectura racionalista per la seva puresa formal, la seva funcionalitat i el seu inteŀligent ús d’estructures i materials, pel que ha passat justament a la història de l’arquitectura del segle XX. Mies rebé el 1928 l’encàrrec de construir el pavelló oficial d’Alemanya junt amb el del Suministre d’Electricitat i diversos estands en palaus de la Secció Oficial, comptant amb la coŀlaboració de la interiorista Lilly Reich. De planta rectangular, s’aixecava sobre un podi recobert de travertí; la coberta se sostenia sobre columnes cruciformes i murs de càrrega, amb parets de diversos materials (maó recobert de guix, acer recobert de marbre verd i ònix del Marroc). La decoració es reduia a dos estanys i una escultura, El Matí, de Georg Kolbe. Enderrocat després de l’Exposició, fou reconstruït entre 1985 i 1987 al seu emplaçament original per Cristian Cirici, Ignasi de Solà-Morales i Fernando Ramos, seguint els plànols deixats per Mies van der Rohe.

Informació extreta de la Viquipèdia