20110527 – Plaça Catalunya – Desallotjament de les indignades

Avui fa un any, van succeir aquests fets que varen donar la volta al món…

“El 27 de maig de 2011…
… la plaça Catalunya va ser l’escenari d’un dels episodis recents més documentats de brutalitat policial, abús de poder, violació massiva de drets polítics fonamentals, vulneració d’una llarga sèrie de normes, reglaments i lleis per part del cos policial que n’hauria de garantir el respecte.
…les imatges de les pallisses infligides adesenes de persones que mantenien una actitud clarament noviolenta van donar la volta al món i suscitar una indignació unànime.
56 dels centenars de persones ferides o agreujades van decidir presentar una querella col•lectiva. Després de mesos de feina rigorosa d’un entregat equip d’advocades, el jutge encarregat de la instrucció va decidir arxivar-la, amb una resolució burlesca, tot definint de “proporcional” l’actuació de les forces de l’ordre… sense haver visionat ni el 20% de les proves aportades.
Una burla, un insult a la justícia i al sentit comú que va coronar la seqüència de declaracions esperpèntiques, barreja de mentides i amenaces, dels responsables de l’agressió: des del Felip Puig al Molinero (l’home que afirmaria sense dubtar-ho per televisió que els seus (mil)homes haurien apallissat a plaça Catalunya el mateix Gandhi), passant pel Manel Prat. Un festival de desvergonyiment i prepotència.”

Més informació: http://som27m.wordpress.com

1938 – Catalunya màrtir

Documental sobre els bombardejos de ciutats catalanes, els quals es fan responsables a l’aviació alemanya e italiana. Es descriu el caràcter català pel seu amor a la feina i a la llibertat, mostra imatges principalment de Barcelona i Lleida bombardejades i refugiats en la ciutat i voltants, desenrunament i rescat de víctimes. També conté imatges de la visita d’Álvarez del Vayo a la zona assolada de Lleida.

CATALUNYA MÀRTIR (LE MARTYRE DE LA CATALOGNE)

Any de producció: 1938
Producció: Laya Films (Barcelona)
Compilador: J. Marsillach
Operadors: Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastián Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer
Durada: 25 min.

1812 – L’altre Pepa

Una mica cansat de sentir elogis d’aquella constitució liberal anomenada La Pepa, promulgada sense cap mena de consulta al poble i amb una clara intenció en pro de la situació econòmico-política actual.

En el vídeo que podeu veure a continuació Félix Rodrigo Mora, relata com La Pepa va ser implantada a la força en contra de l’opinió del poble, el qual va ser sotmès i deixat “sense veu ni vot” per instaurar unes lleis que només van beneficiar als més rics i van implantar la fiscalitzadora, justiciera i repressiva maquinària de l’Estat que ha arribat fins als nostres dies.

Josep Termes: la catalanitat obrera

Avui ens ha deixat el gran historiador Josep Termes, un gran historiador que va saber mostrar la catalanitat dels moviments obrers i rememorar les coses bones i dolentes que va tenir, per a no repetir errors i aprendre d’allò que es va fer bé.

Aquí teniu una entrevista a Josep Termes per al portal www.socialcat.cat en motiu d el’aparició del seu llibre La Catalanitat Obrera.

1937 – ¡Nosotros somos así!

La revolució social va començar un dia com avui de fa 75, en haver aturat parcialment l’alçament feixista de Franco. Aquesta pretenia transformar aquella societat en una petita part industrialitzada i en gran part agrícola on la majoria de les terres estaven en mans de grans terratinents. En la línia de la transformació social, la CNT va col·lectivitzar pràcticament tots els sectors del treball, i entre ells, el de l’espectacle, prenent un caire pedagògic i propagandista.

SIE Films va ser una productora anarcosindicalista que, entre el 1936 i el 1937, en plena guerra, va realitzar més de seixanta films documentals i de ficció des de Barcelona. El film musical que aquí podeu veure ens situa el seu grup de “nens cantors” en una barreja de ficció surrealista comunista-llibertària amb la preparació real del rodatge d’una pel.lícula (inspirada en Busby Berkeley i Betty Boop!). L’acció inicial es porta a terme a l’apartament d’Alberto, fill d’un ric dreta burgesa barcelonina, durant una festa que ha organitzat per als nens del barri. Sent la seva festa, vol tenir l’última paraula, el que porta a una “reunió secreta” – i una baralla amb Alberto. La situació s’agreuja pel fet que el comitè revolucionari local de barri sospita que el pare d’Alberto es sospitós de ser “quinta columnista” franquista. Els nens acaben la festa cantant seu cant partit “Nosaltres som així!’. Altres cançons que hi podem sentir són: “Soy de Jauja”, “El tambor”, “Marujita” i “Jota y Marcha”.

1902 – Rossend d’Arús – Sants – Barcelona


Processó de les filles de Maria, de l’església parroquial de Sants

Aquesta és una pel·lícula rodada al carrer Rossend d’Arús de Sants el 1902. La filmació està feta per Fructuós Gelabert i Badiella (Gràcia, 1874 – Sants, 1955), pioner en rodar pel·lícules a Catalunya, de les que en fou director, guionista, operador de càmera i productor.[wpgmappity id=”2″]

19360719-23 Moviment revolucionari a Barcelona


“Movimiento revolucionario en Barcelona” (1936), dirigit per Mateu Santos i produït per l’Oficina d’Informació i Propaganda de la CNT-FAI, és el primer reportatge de la Guerra Civil. Rodat a Barcelona, les seves imatges abasten des del 19 al 23 de juliol de 1936.

Imatges de la Presó Model, Capitania General, Maestranza de Artilleria i Comandància de Marina, els edificis mostren senyals dels recents combats mentre la locució parla de la traïció militar que va ser rebutjada per la combativa actitud del poble.

Barricades als carrers i milicians anarquistes que mantenen les posicions en les barricades i controlen el pas de vehicles. Edificis de la Plaça de Catalunya i altres avingudes del centre de la ciutat on s’observen destrosses produïdes pels combats. Esglésies i escoles religioses de Barcelona danyades pel foc.

Església de les Salesianes: la multitud contempla les mòmies de monges exposades a l’escalinata d’entrada, la locució presenta aquestes mòmies, com a prova que les monges eren torturades pels seus mateixes companyes.

Manicomi de Santa Eulàlia: la locució diu que diversos feixistes van disparar des del, contra el poble; imatges, possiblement ficcions, d’un grup de milicians disparant contra les finestres, mentre altres milicians van traient del manicomi objectes d’art religiós que, acumulats davant l’entrada, són incendiats posteriorment.

L’edifici de la comandància del Port amb grans destrosses.

El vaixell “Djene” que torna a França amb els atletes vinguts per a participar en l’Olimpíada Popular i vaixells de guerra anglesos ancorats al port.

Sortida de la columna Durruti cap al front d’Aragó. Entre una gran multitud que aplaudeix des de les voreres, van passant, a peu, en camions i en vehicles blindats artesanalment els milicians de la columna Durruti.

Vista general de la Presó Model: grups de presos alliberats pels anarquistes són aplaudits al carrer.

Exterior d’un hospital on s’atén als ferits en el moviment revolucionari i una petita església transformada en Casa del Poble.

La càmera recorre en un vehicle diversos carrers de Barcelona fins arribar a la seu del Comitè Regional de la CNT-FAI, a Via Laietana.

19xx – Barraques – Barcelona


TV3 ens ofereix la versió ampliada del documental sobre les Barraques a Barcelona.
Barraques. La ciutat oblidada El documental reflecteix una realitat dramàtica i oblidada, de la qual la Barcelona d’avui és hereva, a través d’un treball acurat de recerca que ha descobert imatges no vistes anteriorment.”

1929 – Exposició Internacional de Barcelona


Aquí teniu aquest meravellós vídeo amb imatges filmades sense cap mena de só de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. El sistema que van seguir en el seu dia per digitalitzar les imatges fa que no es vegi massa bé i a una velocitat no massa adequada. Tot i així, espero que us agradi.

Salute!