La revolució social va començar un dia com avui de fa 75, en haver aturat parcialment l’alçament feixista de Franco. Aquesta pretenia transformar aquella societat en una petita part industrialitzada i en gran part agrícola on la majoria de les terres estaven en mans de grans terratinents. En la línia de la transformació social, la CNT va col·lectivitzar pràcticament tots els sectors del treball, i entre ells, el de l’espectacle, prenent un caire pedagògic i propagandista.
SIE Films va ser una productora anarcosindicalista que, entre el 1936 i el 1937, en plena guerra, va realitzar més de seixanta films documentals i de ficció des de Barcelona. El film musical que aquí podeu veure ens situa el seu grup de “nens cantors” en una barreja de ficció surrealista comunista-llibertària amb la preparació real del rodatge d’una pel.lícula (inspirada en Busby Berkeley i Betty Boop!). L’acció inicial es porta a terme a l’apartament d’Alberto, fill d’un ric dreta burgesa barcelonina, durant una festa que ha organitzat per als nens del barri. Sent la seva festa, vol tenir l’última paraula, el que porta a una “reunió secreta” – i una baralla amb Alberto. La situació s’agreuja pel fet que el comitè revolucionari local de barri sospita que el pare d’Alberto es sospitós de ser “quinta columnista” franquista. Els nens acaben la festa cantant seu cant partit “Nosaltres som així!’. Altres cançons que hi podem sentir són: “Soy de Jauja”, “El tambor”, “Marujita” i “Jota y Marcha”.