Mor Marina Ginestà Coloma als 94 anys, que la terra et sigui lleu

20140106-MarinaGinestàColoma

(Esquerra) Hans Gutmann fotografia Marina Ginestà Coloma de 17 anys  (21/07/1936) en el terrat de l’Hotel Colón
(Dreta) Marina Ginestà Coloma a París, 15 de maig de 2008 en una foto de Boris Zabiensky
 

Marina Ginestà Coloma, nascuda a Tolosa el 29 de gener de 1919 fou una obrera, militant de la JSU i del PSUC, antifeixista i revolucionària catalana famosa per una foto que li féu Hans Gutmann el 21 de juliol del 1936 a la terrassa de l’Hotel Colón de Barcelona quan ella tenia 17 anys. Morí ahir, 6 de gener de 2014, a París on vivia des dels anys 70, després de voltar per diferents parts del món: França, Mèxic, República Dominicana…

Érem periodistes i la nostra professió era que no decaigués mai la moral, difoníem el lema de Juan Negrín ‘amb pa o sense pa resistir’. I ens ho crèiem.” Marina Ginestà

Més info:

193x – Excursionistes sigueu prudents amb el foc! : la vostra manca de cura pot destruir el vostre millor amic, el bosc #FocEmporda #GuerraCivil20

193x - Excursionistes sigueu prudents amb el foc! : la vostra manca de cura pot destruir el vostre millor amic, el bosc

El cartell de guerra va servir fidelment els fins propagandístics del govern republicà, formalment, participava de diferents llenguatges artístics: l’art déco, el constructivisme o el fotomuntatge (rus i alemany), de trets expressionistes, cridats a emfatitzar un missatge que es presentava directe i revolucionari. Habitualment, les idees es transmetien mitjançant prototips d’indubtable abast social: el combatent, l’heroi, en definitiva, el revolucionari antifeixista. En aquest cas no és així, doncs el que mostra és a dues víctimes de la seva pròpia imprudència i com aquesta es transforma en un perill fins i tot per la pròpia vida. En aquell moment, tot i les circumstàncies bèl·liques del moment, les institucions feien grans esforços per continuar amb la quotidianitat i les tasques habituals.

Aquest cartell, de data d’impressió desconeguda, té com autor a Evarist Mora Roselló (1904-1987). El cartell “Excursionistes / sigueu prudents amb el foc! : la vostra manca de cura pot destruir el vostre millor amic, el bosc” és un encàrrec del Departament d Agricultura – Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya. Les mides originals del cartell són de 98,5 x 67,5 cm.

1938 – Catalunya màrtir

Documental sobre els bombardejos de ciutats catalanes, els quals es fan responsables a l’aviació alemanya e italiana. Es descriu el caràcter català pel seu amor a la feina i a la llibertat, mostra imatges principalment de Barcelona i Lleida bombardejades i refugiats en la ciutat i voltants, desenrunament i rescat de víctimes. També conté imatges de la visita d’Álvarez del Vayo a la zona assolada de Lleida.

CATALUNYA MÀRTIR (LE MARTYRE DE LA CATALOGNE)

Any de producció: 1938
Producció: Laya Films (Barcelona)
Compilador: J. Marsillach
Operadors: Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastián Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer
Durada: 25 min.

19360720 – Ascaso – Rambles – Barcelona

19360721 - Ascaso - Rambles - Barcelona

En aquesta foto podem veure a Francisco Ascaso a l’esquerra de tot acompanyat del seu germà i de dos altres dos persones en el assalt a la caserna de Drassanes alçada contra el govern republicà i en pro del cop d’estat del general Franco. Francisco Ascaso que apareix somrient en aquesta foto tot fumant-se una cigarreta, moriria uns vint minuts més tard en ple enfrontament amb els militars de Drassanes.

La plaça del teatre havia esdevingut com una mena seu de la CNT des d’on podia assetjar la caserna de Drassanes i el monument a Colom on s’havien atrinxerat els facciosos. Francisco Ascaso, a l’esquerra amb un fusell carregat a l’esquena fuma una cigarreta, mentre el seu germà Joaquín mira somrient en direcció a la càmera. El militar que els acompanya podia ser un dels que segons Frederic Escofet va desertar de la caserna acompanyats d’un suboficial per canviar de bàndol, per a identificar-se com a tal, portava un braçalet que en la foto resulta difícil de distingir. L’altre persona que els acompanya, és un civil armat amb una escopeta de caça, tota arma era bona en aquell combat. L’església de Santa Mònica seria víctima de les flames unes hores més tard…

19360719-23 Moviment revolucionari a Barcelona


“Movimiento revolucionario en Barcelona” (1936), dirigit per Mateu Santos i produït per l’Oficina d’Informació i Propaganda de la CNT-FAI, és el primer reportatge de la Guerra Civil. Rodat a Barcelona, les seves imatges abasten des del 19 al 23 de juliol de 1936.

Imatges de la Presó Model, Capitania General, Maestranza de Artilleria i Comandància de Marina, els edificis mostren senyals dels recents combats mentre la locució parla de la traïció militar que va ser rebutjada per la combativa actitud del poble.

Barricades als carrers i milicians anarquistes que mantenen les posicions en les barricades i controlen el pas de vehicles. Edificis de la Plaça de Catalunya i altres avingudes del centre de la ciutat on s’observen destrosses produïdes pels combats. Esglésies i escoles religioses de Barcelona danyades pel foc.

Església de les Salesianes: la multitud contempla les mòmies de monges exposades a l’escalinata d’entrada, la locució presenta aquestes mòmies, com a prova que les monges eren torturades pels seus mateixes companyes.

Manicomi de Santa Eulàlia: la locució diu que diversos feixistes van disparar des del, contra el poble; imatges, possiblement ficcions, d’un grup de milicians disparant contra les finestres, mentre altres milicians van traient del manicomi objectes d’art religiós que, acumulats davant l’entrada, són incendiats posteriorment.

L’edifici de la comandància del Port amb grans destrosses.

El vaixell “Djene” que torna a França amb els atletes vinguts per a participar en l’Olimpíada Popular i vaixells de guerra anglesos ancorats al port.

Sortida de la columna Durruti cap al front d’Aragó. Entre una gran multitud que aplaudeix des de les voreres, van passant, a peu, en camions i en vehicles blindats artesanalment els milicians de la columna Durruti.

Vista general de la Presó Model: grups de presos alliberats pels anarquistes són aplaudits al carrer.

Exterior d’un hospital on s’atén als ferits en el moviment revolucionari i una petita església transformada en Casa del Poble.

La càmera recorre en un vehicle diversos carrers de Barcelona fins arribar a la seu del Comitè Regional de la CNT-FAI, a Via Laietana.

deneme bonusu veren siteler - canlı bahis siteleri - casino siteleri casino siteleri deneme bonusu veren siteler canlı casino siteleri casibom