Us esperem el dissabte 9 de juliol del 2016 a les 17h a la font Roser Benavent de la Plaça de Sants per la primera, i/o el dissabte 16 de juliol del 2016 també a les 17h a l’edifici de la Telefònica de la Plaça Catalunya per la segona.
Etiqueta: 1938
1938 – 2012 – Refugi 262 – Plaça Navas – Poble Sec
Just ahir va inaugurar-se la nova reforma de la plaça Navas, del barri barceloní de Poble Sec, no exempta de polèmica. I es que el mes de maig de 2007, abans de les últimes eleccions municipals, van començar les obres d’un parking a la Plaça las Navas de Poble Sec. Aquestes varen començar arrancant les palmeres i tallant els arbres de la plaça per part de Parcs i Jardins, emportant-se’n l’escultura “Maternitat” de Joan Rebull, provocant talls de llum que van afectar als veïns i comerciants de la zona, tot aixó sense tenir permís d’obres.
Aquesta situació va alertar alguns veïns, que varen portat a que el Sr. Eduardo García Gómez, comuniqués al Departament de Projectes de l’Ajuntament de Barcelona, que hi havía un Refugi de la guerra civil sota la plaça, i que es tinguessin cura de no malmetre’l, ja que el veïnat estava interessat en preservar-lo, i per tal motiu s’esperaven que les diferents Administracions ho tinguessin en compte.
El 26 de juliol de 2007, li responen d’una forma general, referint-se a tots els Refugis, que son molt difícils de localitzar els accessos, tot i que d’aquest concretament estaven topografiades a l’Arxiu Administratiu les cotes de les cinc boques d’entrada que tenia aquest refugi, el 262.
El Servei d’Arqueología del Museu d’Història de la Ciutat, va rebre l’avís de la possible existència d’un Refugi de la Guerra civil amb data 27 de juliol de 2007. Així, per un informe del 16 d’octubre de 2007, s’acorda amb la promotora de l’obra URAZCA, un procés de documentació i control de rebaixos, el Servei d’Arqueologia va elaborar un Projecte d’Intervenció Arqueològica mentre seguiren les obres, en aquell moment encara sense llicència. El mes de setembre del mateix any, la promotora URAZCA comunica al Museu d’Història de la Ciutat (que encarrega a l’empresa ÀTIC), que facin els treballs d’investigació pertinents i diuen que no hi ha cap Refugi, que es part de les canonades del sanejament.
Un temps més tard, es localitza un plànol amb data de l’octubre del 1938, en el que s’esmenta el refugi 262 situat a la plaça Germinal Vidal (Nom que tenia la plaça Navas en aquell moment). El refugi 262 es tractava d’un refugi de notables dimensions, amb cinc accessos repartits en els carrers de la zona, però pel que sembla no es va finalitzar mai, i no es coneixia exactament l’estat de les obres, tot i que algunes veïnes l’havien vist.
El 2007 s’aprova la llei de la Memòria històrica i fins i tot el Districte de Sants-Montjuïc aprova una moció en pro de l’estudi i la conservació dels refugis antiaeris.
Al final es comprova que es tractava d’un refugi molt profund (entre 8 i 15 metres de profunditat), força estret (només 1,20 metres d’ample), no massa alt (2,20 metres en el punts més alts) i inacabat (sense les voltes de canó en molts trams) d’uns 270 metres de llargada i d’una amplada d’1,20 metres, en una mena de corredor llarg i estret, on no sembla que hi haguessin hagut mai els bancs perimetrals habituals en aquest tipus de construccions, tot i que aquests podien haver estat de fusta.
En novembre del 2008, la llavors regidora del districte de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda (PSC), va dir: “El refugi no condiciona els projectes urbanístics que hi pugui haver” i , va concloure que “el refugi no té interès arqueològic perquè s’hagi de conservar, sobretot tenint en compte que molt a prop ja hi ha el 307 que s’ha museïtzat”. Sonia Recasens (CIU) va dir en resposta que “si la destrucció del refugi es confirma, des de CiU exigirem que en la definició del nou projecte urbanístic per la plaça Navas s’incorpori un element que recordi el Refugi 262 i serveixi per a preservar també la memòria i els sentiment de la gent del Poble Sec”. Recasens va indicar que aquest element pot ser des d’un memorial o monument que el recordi, a la conservació d’alguna de les seves entrades o la filmació d’un documental amb imatges de la construcció al subsòl abans de destruir-la. La regidora de CiU va indicar que es podia obrir un procés de consulta als veïns i veïnes del Poble Sec “sobre la millor forma de preservar la seva memòria i aconseguir que no es perdi a cops de piqueta”. Així que el projecte del parking va continuar endavant.
Avui, l’endemà de la inauguració, he visitat la plaça, i no he trobat cap referència al refugi… M’equivoco?
1938 – Catalunya màrtir
Documental sobre els bombardejos de ciutats catalanes, els quals es fan responsables a l’aviació alemanya e italiana. Es descriu el caràcter català pel seu amor a la feina i a la llibertat, mostra imatges principalment de Barcelona i Lleida bombardejades i refugiats en la ciutat i voltants, desenrunament i rescat de víctimes. També conté imatges de la visita d’Álvarez del Vayo a la zona assolada de Lleida.
CATALUNYA MÀRTIR (LE MARTYRE DE LA CATALOGNE)
Any de producció: 1938
Producció: Laya Films (Barcelona)
Compilador: J. Marsillach
Operadors: Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastián Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer
Durada: 25 min.