Aquesta imatge correspon a l’edifici de l’Empar de l’Obrer, una cooperativa amb seu social a Sants. Sembla ser que estava en el carrer Premià, el mateix on després varen traslladar-se posteriorment, uns números més enllà, en el número 15.
Tot això bé a que la ruta del cooperativisme a Sants en que vaig participar diumenge passat, va sortir per la XTVL (Xarxa de Televisions Locals):
Salute!
Barcelona, un dia com el 13 d’octubre de 1909, va morir assassinat per un escamot d’afusellament el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. És per això que cent anys més tard, us presento un apunt que us pot aportar una mica d’informació sobre la seva persona i les seves idees. També aportar-vos un petit homenatge en el que he col·laborat:
Les Aventures d’en Nono
Continua la lectura de 19091013 – Afusellament d’en Francesc Ferrer i Guàrdia
En principi encara no volia tornar a actualitzar, però es que un tema d’actualitat crec que ens afectava la memòria.
El districte que avui anomenem Ciutat Vella està composat per diferents barris. Un d’ells, el Raval està perdent el sobrenom que havia mantingut durant molts anys que era el del Xino. Un barri degradat, on hi freqüentaven xoriços, buscavides diversos, traficants, putes i els seus clients. Si, he dit putes, i que no se m’escandalitzi ningú si no he estat políticament correcte, però es que no he volgut ser-ho. Vull ser políticament incorrecte i recordar que en aquell barri de molts i molts anys es coneix l’existència de putes o prostitutes. Mireu si no la foto, feta fa uns cinquanta al Xino per un fotògraf anomenat Joan Colom que va saber fotografiar molt bé la societat d’aquell barri i d’aquella època. El procés d’ennobliment o gentrificació d’aquest barri suposa fer fora als actuals habitants i portar altra gent d’estrats socials més alts. La legitimitat d’aquest procés és un debat molt llarg, però el que no poder obviar és la realitat i la memòria històrica.
Salute!
En espera de que a l’octubre, coincidint amb el centenari de l’assassinat de Ferrer i Guàrdia, us faci un especial sobre la seva escola Moderna, la Setmana Tràgica, i el llegat de tot plegat, aquí us deixo uns quants enllaços que són prou interessants:
Prendre la paraula – Setmana Tràgica
Moreno Albert – Setmana Tràgica
Llibre Vell – Setmana Tràgica
Ajuntament de Barcelona – Setmana Tràgica
Salute!
Avui torna a passar el Tour de França per Barcelona, després de 44 anys. El Tour va passar per Barcelona en 1957 i 1965. A la fotografia podeu veure al ciclista Pérez Francés, el corredor càntabre que amb 28 anys i després de una escapada en solitari de 223 quilòmetres, guanyà la etapa del Tour que el 2 de juliol de 1962 acabà a Barcelona.
Salute!
La tromba d’aigua caiguda el 25 de setembre de 1962 sobre Terrassa es va calcular en uns 225 litres per m2 en molt poques hores. Les poblacions més afectades al Vallés van ser Terrassa i Rubí. La catàstrofe va causar 351 morts, uns 300 ferits, 61 habitatges destruïts totalment i 62 parcialment.
Salute!
Pavelló d’Alemanya: obra de Ludwig Mies van der Rohe, és un exemple d’arquitectura racionalista per la seva puresa formal, la seva funcionalitat i el seu inteŀligent ús d’estructures i materials, pel que ha passat justament a la història de l’arquitectura del segle XX. Mies rebé el 1928 l’encàrrec de construir el pavelló oficial d’Alemanya junt amb el del Suministre d’Electricitat i diversos estands en palaus de la Secció Oficial, comptant amb la coŀlaboració de la interiorista Lilly Reich. De planta rectangular, s’aixecava sobre un podi recobert de travertí; la coberta se sostenia sobre columnes cruciformes i murs de càrrega, amb parets de diversos materials (maó recobert de guix, acer recobert de marbre verd i ònix del Marroc). La decoració es reduia a dos estanys i una escultura, El Matí, de Georg Kolbe. Enderrocat després de l’Exposició, fou reconstruït entre 1985 i 1987 al seu emplaçament original per Cristian Cirici, Ignasi de Solà-Morales i Fernando Ramos, seguint els plànols deixats per Mies van der Rohe.
Informació extreta de la Viquipèdia
L’any 1935 s’inaugura a tocar del Teatre Apolo les Atracciones Apolo que van tancar a finals dels anys 70, transformant-se posteriorment en un saló recreatiu. L’edifici, juntament amb el teatre seria enderrocat en 1991 per a passar a construir-se l’edifici que hi podem trobar actualment. Entre les atraccions que omplen les atraccions s’hi trobaven els típics cavallets o l’atracció del Río Misterioso, la Ciudad Encantada, l’Autogruta, la Casa de la Risa.
Salute!
Una de les places més conegudes de Barcelona. Per la seva bellesa arquitectònica? No, perquè va estar molts anys en obres.
Salute!
