Bellvitge està habitat en els s.X i XI, data de construcció de l’ermita de Bellvitge (any 1050 aproximadament). La primera referència escrita data del vuit de maig del 1057, en època de Ramon Berenguer I Comte de Barcelona.
L’ermita estava situada al peu del camí que comunicava València i Barcelona, en ple Delta del Llobregat. Amb el temps, aquesta zona anomenada La Marina fou una de les hortes més fèrtils de Catalunya. Això va fer que s’hi construïssin més masos (Cal Capellà, Cal Masover Nou, Cal Trabal, etc).
La ermita que actualment podem veure és una reconstrucció feta en torno l’any 1717. S’han trobat aprop restes humanes que daten del segle XI, entre ells les d’un nen de l’època de la ermita original.
Sobre l’origen de la paraula Bellvitge, es creu que deriva de “bell viatge” o “bella vista” o de per un mas proper anomenat Malvitge. L’origen de la paraula Malvitge, prové del nombre de dona Amalvigia, d’origen visigot.
Aquesta zona era molt pantanosa i es trobava entre el poble d’Hospitalet del Llobregat i la Illa de Banyols, illa del Delta del Llobregat.
El barri tal i com avui dia el coneixem va néixer l’estiu de 1964, quan l’empresa Inmobiliaria Ciudad Condal S.A. va iniciar-ne la construcció, en uns terrenys que havia comprat prèviament als pagesos de la zona.
Salute!
Està molt bé aquest article Uriole. Ja deus saber que estic fent un bloc sobre la història de l’Hospitalet.