L’any 1935 s’inaugura a tocar del Teatre Apolo les Atracciones Apolo que van tancar a finals dels anys 70, transformant-se posteriorment en un saló recreatiu. L’edifici, juntament amb el teatre seria enderrocat en 1991 per a passar a construir-se l’edifici que hi podem trobar actualment. Entre les atraccions que omplen les atraccions s’hi trobaven els típics cavallets o l’atracció del Río Misterioso, la Ciudad Encantada, l’Autogruta, la Casa de la Risa.
Salute!
Una de les places més conegudes de Barcelona. Per la seva bellesa arquitectònica? No, perquè va estar molts anys en obres.
Salute!
Tal dia com avui fa 80 anys es va inaugurar la Exposició Universal de Barcelona. Se celebrà a la muntanya de Montjuïc, on ocupà una superfície de 118 hectàrees, i tingué un cost de 130 milions de pessetes. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren hi havia països com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Romania o Suïssa. També participaren expositors privats japonesos i nord-americans.
Cal destacar que a Barcelona es guardava un grat record de l’Exposició Universal de 1888, esdeveniment que suposà un gran avenç per la ciutat en el terreny econòmic i tecnològic, així com la remodelació del Parc de la Ciutadella. Per això es projectà aquesta nova exposició, per donar a conèixer els nous avenços tecnològics i projectar la imatge de la indústria catalana a l’exterior. Una vegada més, l’exposició originà una remodelació d’una part de la ciutat, en aquest cas la muntanya de Montjuïc, i de zones del voltant, especialment la Plaça d’Espanya.
L’Exposició suposà un gran desenvolupament urbanístic per Barcelona, així com un banc de proves pels nous estils arquitectònics gestats a començaments del segle XX. A nivell local, representà la consolidació del noucentisme, estil d’aire clàssic que substituí al modernisme preponderant a Catalunya durant la transició de segle; a més a més, suposà la introducció a Espanya de les corrents d’avantguarda internacionals, especialment el racionalisme, a través del Pavelló d’Alemanya de Ludwig Mies van der Rohe. L’Exposició deixà nombrosos edificis i instaŀlacions alguns dels quals han esdevingut emblemes de la ciutat, com el Palau Nacional, la Font Màgica, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i l’Estadi Olímpic.
Info extreta de la Viquipèdia.
Salute!
El passat 5 de febrer va fer 90 anys de la vaga de La Canadenca. Evidentment, cap acte institucional va servir per recordar-ho…
El 8 de febrer de 1919, a Barcelona (Catalunya), comença la vaga anomenada de La Canadenca, pel nom de l’empresa d’electricitat on va començar el moviment que va durar 44 dies; es va escampar a altres empreses, i va paralitzar tota la ciutat i tota la indústria; la vaga va ser general. El govern va contestar empresonant 3.000 vaguistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT), i va decretar la llei marcial. Però gràcies a la determinació dels treballadors, va acabar a mitjans de març amb un acord favorable: l’empresa va acceptar readmetre tots els obrers amb un augment de salari i es va acordar la jornada de vuit hores; els empresonats per mor de la vaga van ser alliberats. Un míting va reunir més de 20.000 persones: els dirigents de la CNT en llibertat, entre ells Salvador Seguí, prengueren la paraula i es va proclamar la fi de la vaga. Però davant el rebuig dels militars d’alliberar una vintena de militants encara detinguts, es va reprendre de bell nou el 24 de març de 1919.
De moment, mentre no trobo imatge d’abans dels bombardejos, poso aquesta que és de just després.
Avui repetim a Plaça Catalunya… Aquest era el Teatre de Barcelona, situat a Bergara amb Rambla Catalunya.
Actualment:
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/98/Pla%C3%A7a_catalunya_ci8.JPG
Tràfec de Rambles amb Pelai a l’època…
Aquesta és la zona que ara ocupa el Fòrum. Aquest lloc va ser famós pel barraquisme, per un fortí que hi havia, i per la gran quantitat d’afusellaments que s’hi varen fer. Per més informació:
Si miro per la finestra i veig que encara hi és, em tranquil·litzo i penso: “Buff, encara no han començat el túnel de l’AVE”… ;P
El recinte va ser construït l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional, amb la idea d’esdevenir una síntesi de la riquesa arquitectònica i cultural d’Espanya. La idea va ser impulsada per l’arquitecte català Puig i Cadafalch i el projecte va ser realitzat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós, amb la participació del crític d’art Miquel Utrillo i del pintor Xavier Nogués.
Els quatre professionals van fer diferents viatges per la Península per recollir el material iconogràfic que necessitaven. Durant el recorregut van fer centenars de fotografies, anotacions i dibuixos que els van permetre projectar el que volien. En total, els artistes van visitar mil sis-centes poblacions amb l’objectiu de construir no una col·lecció d’obres mestres de l’arquitectura espanyola, sinó un recinte que fos una síntesi de l’essència arquitectònica i cultural d’Espanya.
Aquesta imatge és de la construcció del Poble Espanyol. Per informació sobre aquesta construcció:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Poble_Espanyol
