Mor Marina Ginestà Coloma als 94 anys, que la terra et sigui lleu

20140106-MarinaGinestàColoma

(Esquerra) Hans Gutmann fotografia Marina Ginestà Coloma de 17 anys  (21/07/1936) en el terrat de l’Hotel Colón
(Dreta) Marina Ginestà Coloma a París, 15 de maig de 2008 en una foto de Boris Zabiensky
 

Marina Ginestà Coloma, nascuda a Tolosa el 29 de gener de 1919 fou una obrera, militant de la JSU i del PSUC, antifeixista i revolucionària catalana famosa per una foto que li féu Hans Gutmann el 21 de juliol del 1936 a la terrassa de l’Hotel Colón de Barcelona quan ella tenia 17 anys. Morí ahir, 6 de gener de 2014, a París on vivia des dels anys 70, després de voltar per diferents parts del món: França, Mèxic, República Dominicana…

Érem periodistes i la nostra professió era que no decaigués mai la moral, difoníem el lema de Juan Negrín ‘amb pa o sense pa resistir’. I ens ho crèiem.” Marina Ginestà

Més info:

Francesc Sabaté Llopart “Quico”

Dirigida per: Col·lectiu Penta, 1980
Director de Fotografia: Bartomeu Vilá
Formato: 16 mil·límetres. Blanc i negre.
Duració original: 27 minuts

Militant anarquista conegut amb el nom de Quico Sabaté. Vinculat des del 1931 als sectors d’acció o «grups específics» del moviment llibertari, va combatre durant la guerra de 1936-39 i, una cop finalitzada, s’exilià a França. El 1943 va tornar clandestinament i va iniciar, amb els seus germans Josep (L’Hospitalet de Llobregat 1909 – Barcelona 1949) i Manel (L’Hospitalet de Llobregat 1927 – Barcelona 1950), la lluita armada a la zona del Barcelonès, fins a esdevenir el màxim, i mític, exponent de la guerrilla urbana anti-franquista. Després d’un parèntesi a França (1949-1955), va reprendre la lluita però, mancat del suport orgànic de la CNT-FAI, va acabar sent acorralat per la guàrdia civil i assassinat pel sometent Abel Rocha a Sant Celoni el 5 de gener de 1960.

Ruta per la Història dels gèneres a Sants – Dg 5 maig, 17h – CSA Can Vies #16anysCV

Ruta de la història del gènere a SantsEn motiu del setzè aniversari del CSA Can Vies, aquest diumenge 5 de maig a les 17h, tindrà lloc la “Ruta per la història dels gèneres a Sants”

Aquesta Ruta per la història dels gèneres a Sants vol ser un repàs pel paper de les persones marcades pels rols patriarcals de la societat en la que els va tocar viure i de com en alguns dels casos van arribar a subvertir-la, encara que només fos temporalment. Recordarem a obreres,  prostitutes, famílies, transsexuals, homes i dones lliures, cooperativistes, milicianes, etc en el seu paper en la construcció d’ahir del Sants d’avui.

+ info: http://canvies.org

193x – Excursionistes sigueu prudents amb el foc! : la vostra manca de cura pot destruir el vostre millor amic, el bosc #FocEmporda #GuerraCivil20

193x - Excursionistes sigueu prudents amb el foc! : la vostra manca de cura pot destruir el vostre millor amic, el bosc

El cartell de guerra va servir fidelment els fins propagandístics del govern republicà, formalment, participava de diferents llenguatges artístics: l’art déco, el constructivisme o el fotomuntatge (rus i alemany), de trets expressionistes, cridats a emfatitzar un missatge que es presentava directe i revolucionari. Habitualment, les idees es transmetien mitjançant prototips d’indubtable abast social: el combatent, l’heroi, en definitiva, el revolucionari antifeixista. En aquest cas no és així, doncs el que mostra és a dues víctimes de la seva pròpia imprudència i com aquesta es transforma en un perill fins i tot per la pròpia vida. En aquell moment, tot i les circumstàncies bèl·liques del moment, les institucions feien grans esforços per continuar amb la quotidianitat i les tasques habituals.

Aquest cartell, de data d’impressió desconeguda, té com autor a Evarist Mora Roselló (1904-1987). El cartell “Excursionistes / sigueu prudents amb el foc! : la vostra manca de cura pot destruir el vostre millor amic, el bosc” és un encàrrec del Departament d Agricultura – Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya. Les mides originals del cartell són de 98,5 x 67,5 cm.

1938 – 2012 – Refugi 262 – Plaça Navas – Poble Sec

Just ahir va inaugurar-se la nova reforma de la plaça Navas, del barri barceloní de Poble Sec, no exempta de polèmica. I es que el mes de maig de 2007, abans de les últimes eleccions municipals, van començar les obres d’un parking a la Plaça las Navas de Poble Sec. Aquestes varen començar arrancant les palmeres i tallant els arbres de la plaça per part de Parcs i Jardins, emportant-se’n l’escultura “Maternitat” de Joan Rebull, provocant talls de llum que van afectar als veïns i comerciants de la zona, tot aixó sense tenir permís d’obres.

Aquesta situació va alertar alguns veïns, que varen portat a que el Sr. Eduardo García Gómez, comuniqués al Departament de Projectes de l’Ajuntament de Barcelona, que hi havía un Refugi de la guerra civil sota la plaça, i que es tinguessin cura de no malmetre’l, ja que el veïnat estava interessat en preservar-lo, i per tal motiu s’esperaven que les diferents Administracions ho tinguessin en compte.

El 26 de juliol de 2007, li responen d’una forma general, referint-se a tots els Refugis, que son molt difícils de localitzar els accessos, tot i que d’aquest concretament estaven topografiades a l’Arxiu Administratiu les cotes de les cinc boques d’entrada que tenia aquest refugi, el 262.

El Servei d’Arqueología del Museu d’Història de la Ciutat, va rebre l’avís de la possible existència d’un Refugi de la Guerra civil amb data 27 de juliol de 2007. Així, per un informe del 16 d’octubre de 2007, s’acorda amb la promotora de l’obra URAZCA, un procés de documentació i control de rebaixos, el Servei d’Arqueologia va elaborar un Projecte d’Intervenció Arqueològica mentre seguiren les obres, en aquell moment encara sense llicència. El mes de setembre del mateix any, la promotora URAZCA comunica al Museu d’Història de la Ciutat (que encarrega a l’empresa ÀTIC), que facin els treballs d’investigació pertinents i diuen que no hi ha cap Refugi, que es part de les canonades del sanejament.

Un temps més tard, es localitza un plànol amb data de l’octubre del 1938, en el que s’esmenta el refugi 262 situat a la plaça Germinal Vidal (Nom que tenia la plaça Navas en aquell moment). El refugi 262 es tractava d’un refugi de notables dimensions, amb cinc accessos repartits en els carrers de la zona, però pel que sembla no es va finalitzar mai, i no es coneixia exactament l’estat de les obres, tot i que algunes veïnes l’havien vist.

El 2007 s’aprova la llei de la Memòria històrica i fins i tot el Districte de Sants-Montjuïc aprova una moció en pro de l’estudi i la conservació dels refugis antiaeris.

Al final es comprova que es tractava d’un refugi molt profund (entre 8 i 15 metres de profunditat), força estret (només 1,20 metres d’ample), no massa alt (2,20 metres en el punts més alts) i inacabat (sense les voltes de canó en molts trams) d’uns 270 metres de llargada i d’una amplada d’1,20 metres, en una mena de corredor llarg i estret, on no sembla que hi haguessin hagut mai els bancs perimetrals habituals en aquest tipus de construccions, tot i que aquests podien haver estat de fusta.

Imatges dels treballs de recerca del Refugi 262 (2008)

En novembre del 2008, la llavors regidora del districte de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda (PSC), va dir: “El refugi no condiciona els projectes urbanístics que hi pugui haver” i , va concloure que “el refugi no té interès arqueològic perquè s’hagi de conservar, sobretot tenint en compte que molt a prop ja hi ha el 307 que s’ha museïtzat”. Sonia Recasens (CIU) va dir en resposta que “si la destrucció del refugi es confirma, des de CiU exigirem que en la definició del nou projecte urbanístic per la plaça Navas s’incorpori un element que recordi el Refugi 262 i serveixi per a preservar també la memòria i els sentiment de la gent del Poble Sec”. Recasens va indicar que aquest element pot ser des d’un memorial o monument que el recordi, a la conservació d’alguna de les seves entrades o la filmació d’un documental amb imatges de la construcció al subsòl abans de destruir-la. La regidora de CiU va indicar que es podia obrir un procés de consulta als veïns i veïnes del Poble Sec “sobre la millor forma de preservar la seva memòria i aconseguir que no es perdi a cops de piqueta”. Així que el projecte del parking va continuar endavant.

Avui, l’endemà de la inauguració, he visitat la plaça, i no he trobat cap referència al refugi… M’equivoco?

20110527 – Plaça Catalunya – Desallotjament de les indignades

Avui fa un any, van succeir aquests fets que varen donar la volta al món…

“El 27 de maig de 2011…
… la plaça Catalunya va ser l’escenari d’un dels episodis recents més documentats de brutalitat policial, abús de poder, violació massiva de drets polítics fonamentals, vulneració d’una llarga sèrie de normes, reglaments i lleis per part del cos policial que n’hauria de garantir el respecte.
…les imatges de les pallisses infligides adesenes de persones que mantenien una actitud clarament noviolenta van donar la volta al món i suscitar una indignació unànime.
56 dels centenars de persones ferides o agreujades van decidir presentar una querella col•lectiva. Després de mesos de feina rigorosa d’un entregat equip d’advocades, el jutge encarregat de la instrucció va decidir arxivar-la, amb una resolució burlesca, tot definint de “proporcional” l’actuació de les forces de l’ordre… sense haver visionat ni el 20% de les proves aportades.
Una burla, un insult a la justícia i al sentit comú que va coronar la seqüència de declaracions esperpèntiques, barreja de mentides i amenaces, dels responsables de l’agressió: des del Felip Puig al Molinero (l’home que afirmaria sense dubtar-ho per televisió que els seus (mil)homes haurien apallissat a plaça Catalunya el mateix Gandhi), passant pel Manel Prat. Un festival de desvergonyiment i prepotència.”

Més informació: http://som27m.wordpress.com

1938 – Catalunya màrtir

Documental sobre els bombardejos de ciutats catalanes, els quals es fan responsables a l’aviació alemanya e italiana. Es descriu el caràcter català pel seu amor a la feina i a la llibertat, mostra imatges principalment de Barcelona i Lleida bombardejades i refugiats en la ciutat i voltants, desenrunament i rescat de víctimes. També conté imatges de la visita d’Álvarez del Vayo a la zona assolada de Lleida.

CATALUNYA MÀRTIR (LE MARTYRE DE LA CATALOGNE)

Any de producció: 1938
Producció: Laya Films (Barcelona)
Compilador: J. Marsillach
Operadors: Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastián Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer
Durada: 25 min.

1812 – L’altre Pepa

Una mica cansat de sentir elogis d’aquella constitució liberal anomenada La Pepa, promulgada sense cap mena de consulta al poble i amb una clara intenció en pro de la situació econòmico-política actual.

En el vídeo que podeu veure a continuació Félix Rodrigo Mora, relata com La Pepa va ser implantada a la força en contra de l’opinió del poble, el qual va ser sotmès i deixat “sense veu ni vot” per instaurar unes lleis que només van beneficiar als més rics i van implantar la fiscalitzadora, justiciera i repressiva maquinària de l’Estat que ha arribat fins als nostres dies.